Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


2 comentaris

Una casa concebuda seguint la proporció àuria

Arquivall, un estudi d’arquitectura de Vallirana, presenta el vídeo d’un projecte, obra d’Antonio Cazorla, actualment en execució. La particularitat és que es tracta d’una casa unifamiliar, concebuda segons la proporció àuria i la successió de Fibonacci.

La casa té una geometria minimalista en forma d’un tub en voladís amb una secció de rectangle auri. El tub està perforat amb un pati interior que permet l’entrada de la pluja i introdueix el paisatge il·luminant la zona de distribució. En aquest pati hi ha una cascada per la que cau l’aigua de pluja que recull part de la coberta.
La façana més llarga està orientada al sud i aprofita el sol a l’hivern i la ventilació creuada amb la façana nord per renovar i refrigerar l’interior a l’estiu. La coberta enjardinada, accessible per la part posterior, queda integrada en el paisatge i ofereix vistes cap a la muntanya i la vall. L’accés a aquesta coberta s’inspira en la casa de Curzio Malaparte, obra de l’arquitecte Adalberto Allibera.

La relació entre l’arquitectura —i l’art en general— amb el nombre d’or és antiga i fecunda, com a mínim des de l’antiga Grècia. La proporció ha estat model d’harmonia i bellesa en totes les èpoques i és constant el seu ús, sobretot en la pintura i en l’arquitectura. És present en les piràmides de Gizeh, el Partenó i l’Acròpolis d’Atenes, les catedrals i esglésies medievals, les obres de Le Corbusier o la seu de l’ONU a Nova York.

Més informació:

Font: Microsiervos


Deixa un comentari

Anton Aubanell al programa Extraradi de ComRàdio

El programa Extraradi de COMRàdio va emetre el 14 de febrer un espai de divulgació matemàtica amb la col·laboració d’Anton Aubanell. A partir de la pregunta Per què les targetes de crèdit són com són?, el director de Creamat i professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Universitat de Barcelona, va parlar la proporció àuria i la seva relació amb la successió de Fibonacci i el Nombre d’or.

Podeu sentir la gravació de l’espai:

Per acabar l’espai, Aubanell va plantejar una pregunta oberta a la participació del públic: Quin nombre màxim de triangles pots aconseguir amb 6 escuradents sense trencar-ne cap?

Font: Creamat

Comparteix l'entrada