Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

La RSME edita «Gardner para principiantes: enigmas y juegos matemáticos»

Gardner para principiantesLa Real Sociedad Matemática Española (RSME) ha editat, amb aquest títol, un nou volum de la col·lecció Biblioteca Estímulos Matemáticos. Aprofitant el centenari de Martin Gardner, celebrat l’any passat, i amb la intenció de continuar la seva tasca divulgativa, van demanar a diverses persones si voldrien contribuir en aquesta obra col·lectiva. La proposta va tenir tan bona acollida que finalment es publicarà més d’un títol amb les col·laboracions recollides.

El plantejament del llibre és, d’alguna manera, continuar el camí iniciat per Gardner en les seves col·laboracions periòdiques a Scientific American i “convertir centenars de nens en matemàtics”. L’obra s’adreça especialment a estudiants d’ESO i Batxillerat, convidant-los a endinsar-se en el món de la matemàtica recreativa, una àrea ignorada pels currículums escolars.

Gardner para principiantes, coordinat per Fernando Blasco, s’estructura en 14 articles —un per a cada carta de la baralla francesa, més un comodí— i proposa, no només una lectura atenta, sinó també un seguit d’activitats per posar en pràctica. Hi ha problemes, enigmes, les matemàtiques de les bombolles de sabó, una introducció a la criptografia, als grafs, paradoxes, i molts altres aspectes menys coneguts de les matemàtiques.

Entre els col·laboradors, hi trobareu alguns vells coneguts d’aquest blog, com Anton Aubanell, Claudi Alsina, Fernando Blasco o Clara Grima. La resta, són Pedro Alegría, Migel Ángel Morales, María Luz Callejo, Raúl Ibáñez, Ana De La Fuente, Manuel García, Adela Rodríguez, Roger B. Nelsen, Bernardo Recamán, Esteban Serrano, Vicente Meavilla, Jorge Luengo i Isabel Queralt.

Font: Boletín de la RSME, nº 432 (19/01/2015)


Deixa un comentari

Homenatgem Martin Gardner en el centenari del seu naixement

Martin Gardner: centenari 1914-2014Il·lustració de Ken Fallin, utilitzada amb autorització de l’autor

La contribució de Martin Gardner a la cultura intel·lectual contemporània és única —pel seu abast, per la seva profunditat i per la seva comprensió de les grans qüestions que importen.

Noam Chomsky, citat per The Washington Post a Martin Gardner, prolific math and science writer, dies at 95

Tal dia com avui, el 21 d’octubre de 1914, tot just 4 mesos després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, va néixer a Tulsa (Oklahoma), Martin Gardner. El 22 de maig de 2010, 4 anys abans de fer els 100, moria a Norman, al mateix estat d’Oklahoma.

Amb motiu del centenari, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques li ret homenatge amb una exposició virtual, que recorda la seva immensa contribució a l’hora d’apropar les matemàtiques al gran públic, des d’una perspectiva lúdica i atractiva, però sempre rigorosa.

La mostra proposa un recorregut per la biografia de Gardner, per la seva producció intel·lectual i les seves aportacions, especialment en el camp de la matemàtica recreativa, i també en la divulgació de la ciència en general, el pensament crític, l’escepticisme científic i la filosofia.

Agraïments

  • Agraïm al professor Anton Aubanell la seva col·laboració entusiasta a l’hora de redactar la presentació d’aquesta mostra. Podeu descarregar-la, si voleu, maquetada i en pdf.
  • Agraïm a Ken Fallin la seva predisposició a ajudar-nos. A banda d’autoritzar-nos a fer servir la seva caricatura de Martin Gardner, en va digitalitzar una còpia a alta resolució perquè poguéssim fer el cartell.

Qui era Martin Gardner?

Martin Gardner va ser un gran divulgador de la ciència, escriptor i destacat escèptic, popularment conegut pels seus articles sobre matemàtica recreativa. De 1956 a 1981 va publicar ininterrompudament  la columna Mathematical Games a la revista Scientific American i de 1983 a 2002, la columna Notes of a Fringe-Watcher —originalment Notes of a Psi-Watcher a la publicació Skeptical Inquirer. Al llarg de la seva vida va publicar un centenar de llibres, molts dels quals recollien les seves columnes mensuals.

Annotated Alice

Il·lustració original de John Tenniel per a Alice's Adventures in WonderlandL’any 1960 es va publicar la que segurament és la seva obra més celebrada, The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass, una edició comentada, farcida d’aclariments filosòfics, lingüístics i científcs, que reunia i interpretava els dos textos principals de Lewis Carroll, Alice’s Adventures in Wonderland (1865) i Through the Looking-Glass (1871), acompanyats de les il·lustracions originals de John Tenniel. L’any 1990 Gardner en va publicar una segona part, More annotated Alice (Random House) i el 1991 es va publicar The Complete Annotated Alice (Voyager, 1991), que actualitzava i combinava els dos anteriors. Finalment el 1999, Norton & Company en publicaria l’edició definitiva, amb el títol Annotated Alice: The Definitive Edition.

The last level of metaphor in the Alice books is this: that life, viewed rationally and without illusion, appears to be a nonsense tale told by an idiot mathematician.

Gardner, Martin. The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass. New York : Wings Books, 1998, p. 15.

Escepticisme científic

Martin Gardner va ser molt bel·ligerant amb les pseudociències i tots aquells corrents de pensament, pseudoreligiosos i/o alternatius, basats en afirmacions acientífiques indemostrades. L’any 1952 va publicar Fads and Fallacies in the Name of Science, una obra pionera i fundacional del moviment escèptic, que explorava les perspectives més que dubtoses del creacionisme, la cienciologia, la dianètica, els ovnis, la radioestèsia o la percepció extra-sensorial. Aquesta obra i les posteriors (Science: Good, Bad and Bogus, 1981; Order and Surprise, 1983, Gardner’s Whys & Wherefores, 1989) li van valer gran quantitat de detractors entre els esmentats corrents.

L’any 1976, Gardner va fundar, amb Carl Sagan, Isaac Asimov, B.F. Skinner, Paul Kurtz i altres col·legues, el Committee for the Scientific Investigation of Claims of the Paranormal (CSICOP), que canviaria de nom el 2006 i passaria a denominar-se Committee for Skeptical Inquiry (CSI). Des de 1983 fins al 2002 va publicar ininterrompudament la columna Notes of a Fringe-Watcher a la revista Skeptical Inquirer, que edita l’entitat. Tots aquells articles es van recollir, igual com ja s’havia fet abans amb els de Scientific American, en 5 llibres.

Malgrat tot, Gardner es definia a si mateix com a «teista filosòfic» i fideista, en la mateixa línia que Immanuel Kant, Charles Peirce, William James o Miguel de Unamuno: creia en un Déu personal, en el més enllà i en la oració, però no creia en cap religió establerta. Admetia que no hi havia res que provés l’existència de Déu o la immortalitat de l’ànima i que els ateus tenien millors arguments. Adduïa, però, que la seva creença no era racional, més aviat emocional i «quixotesca», enfrontada a les evidències i a les probabilitats.

I am a philosophical theist. I believe in a personal god, and I believe in an afterlife, and I believe in prayer, but I don’t believe in any established religion. This is called philosophical theism…. Philosophical theism is entirely emotional. As Kant said, he destroyed pure reason to make room for faith.

Carpenter, Alexander. Martin Gardner on Philosophical Theism, Adventists and Price” Interview, Spectrum, 17 d’octubre de 2008.

Podeu visitar la mostra Martin Gardner: Centenari, 1914-2014


Deixa un comentari

Jot Down entrevista el matemàtic japonès Jin Akiyama

Jin AkiyamaLa revista Jot Down va entrevistar a finals d’abril el matemàtic japonès Jin Akiyama, durant la seva estada a Madrid, convidat a pronunciar una conferència per l’Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT) del Centro Superior de Investigaciones Científicas (CSIC).

Akiyama, especialista el teoria de Grafs i geometria discreta, presenta des de fa 25 anys un programa sobre matemàtica recreativa al canal NHK de la televisió pública japonesa, amb un notable èxit. Molt popular al seu país, apareix sovint en diversos mitjans de comunicació, sèries de televisió o videojocs. Fins i tot ha estat personatge de manga.

A l’entrevista fa un repàs a la seva infantesa, a la llibertat educativa que li van donar els seus pares i a la seva formació com a matemàtic, sense obviar la seva popularitat televisiva i el descrèdit que, segons ell, comporta entre els col·legues.

Especialment curiosa és la relació que va establir amb Frank Harary, un dels pares de la Teoria de Grafs moderna

Eso sucedió en 1977 o 1978, fui a Michigan y Frank [Harary] se comportó muy amablemente, el día de mi llegada me dijo: «El eslogan y el principio de mi vida es: “otro día, otro artículo”, así que tienes que escribir un artículo cada día y yo me reuniré contigo para discutir problemas diariamente después de la hora de comer, así que esperarás a las puertas del restaurante Michigan Union, el conserje te dará un par de problemas, algunos muy significativos y otros bastante fáciles». Cada día Harary se reunía conmigo durante cinco minutos, solo cinco minutos; si no podía resolver los problemas durante una semana entonces Frank empezaba a quejarse y decir: «Eres una mierda, eres muy estúpido, no debería haberte empleado, no me esperaba que fueras tan estúpido»; seguía quejándose pero yo resistí y resistí, quería matarlo pero la resistencia es algo muy importante, tenía que resistir. Estudié allí durante un par de años y no pude cumplir su principio de «otro día, otro artículo» pero escribí unos veinte artículos con Frank a lo largo de esos dos años, así que la realidad fue más bien «otro mes, otro artículo», lo que no está mal.

Més informació:


Deixa un comentari

Amb la primavera, arriba la Matefest-Infofest 2014

Matefest-Infofest 2014Com cada any, amb l’arribada de la primavera la Facultat de Matemàtiques celebra la Matefest-Infofest, un esdeveniment organitzat pels estudiants de la Facultat, amb l’objectiu d’apropar les Matemàtiques i la Informàtica a tothom. La festa vol posar de manifest la presència de les dues disciplines en la nostra vida quotidiana i el paper que juguen en la cultura i el progrés. Pretén captar l’atenció de qualsevol visitant amb un seguit de propostes —estands, conferències i altres activitats—, partint d’un llenguatge planer i sense tecnicismes, per garantir que qualsevol persona, al marge de la seva preparació, pugui participar-hi.

Programa

La festa començarà a les 09:00 i s’acabarà a les 14:00.

Durant tota la jornada es podran visitar els 21 estands, muntats pels alumnes de la Facultat, que abarquen muiltitud de qüestions: des de papiroflèxia als grafs, passant pel cub de Rubik, els fractals, els drones, l’àbac o la lògica matemàtica. A hores programades se celebraran 7 conferències, algunes amb les places ja exhaurides. Podeu reservar plaça a alguna de les vacants omplint el formulari.

Conferències

Apunts relacionats


Deixa un comentari

Novetats del fons: Desafíos matemáticos

Desafíos matemáticos : propuestos por la Real Sociedad Matemática Española en su centenarioL’any 2011, la Real Sociedad Matemática Española (RSME) va complir 100 anys. Per commemorar l’aniversari, i en col·laboració amb El País, el diari va publicar al web una sèrie de 40 problemes matemàtics que plantejaven, setmana rera setmana, diverses persones vinculades amb les matemàtiques: des de catedràtics d’universitat a estudiants de secundària i Batxillerat.

L’èxit de la iniciativa va portar la RSME i Ediciones SM a editar un llibre, que recull tots els problemes plantejats, i que ha arribat aquesta setmana a la biblioteca.

El coordinador de l’obra és Adolfo Quirós, doctor en Matemàtiques per la Universitat de Minnesota, professor titular d’Àlgebra a la Universitat Autònoma de Madrid (UAM) i codirector de La Gaceta de la Real Sociedad Matemática Española.

Sesenta autores, desde Catedráticos de Universidad hasta estudiantes de Secundaria y Bachillerato nos presentan los cuarenta desafíos que la Real Sociedad Matemática Española propuso con motivo de su Centenario.
Son cuarenta estimulantes retos que avivan el ingenio. Enfréntandose a ellos, el lector se sentirá un auténtico investigador Matemático.
Pero no hay que asustarse. No es necesario saber muchas matemáticas. La herramienta herramienta esencial para resolver los desafíos es pensar ordenadamente.
Coordinada por Adolfo Quiros, esta obra no dejara indiferente a los que se sumergan en resolverlos.


1 comentari

El 18 d’abril se celebrarà la Matefest Infofest 2013

Façana de l'Edifici HistòricDijous 18 d’abril se celebrarà una nova edició de la Matefest-Infofest a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

La festa pretén apropar les matemàtiques i la informàtica a tothom. Té com a objectiu presentar una imatge social positiva d’aquestes dues ciències, posant de manifest la seva presència i el paper que juguen en la cultura i el progrés.

La Matefest-Infofest està oberta a gent de totes les edats. Pretén captar l’atenció i curiositat no només dels alumnes de secundària —que hi estan convidats a través dels seus centres educatius—, sinó també de qualsevol persona que hi estigui interessada. Totes les activitats utilitzen un llenguatge planer, sense termes tècnics ni específics, amb la intenció d’arribar a tots els assistents sense distincions.

Les activitats s’agrupen bàsicament en tres grans àmbits: estands, conferències i tallers.

La festa començarà a les 09:00 i s’acabarà a les 14:00. Els estands seran oberts durant aquest període, i les conferències, que se celebraran a l’Aula Magna, tenen l’horari confirmat:

  • De 09:30 a 10:15. De Pitàgores a Google Maps, a càrrec de Pilar Bayer.
  • De 10:30 a 11:15. Lo que no sabes de Pitágoras, a càrrec d’Abraham de la Fuente i Javier Moreno.
  • De 11:30 a 12:15. Informàtica i transport públic, a càrrec d’Oscar Cubero
  • De 12:30 a 13:15. Fem geometria amb el Geogebra, a càrrec de l’Associació Catalana de Geogebra.

Matefest Infofest 2009

Apunts de les edicions anteriors


1 comentari

Arriba la Matefest-Infofest 2011

Dimecres 13 d’abril se celebrarà la Matefest-Infofest 2011 a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona. La festa, organitzada pels alumnes, té per objectiu apropar el món de les matemàtiques i de la informàtica a tothom que hi estigui interessat, molt especialment a l’alumnat universitari, a l’alumnat de secundària, al professorat i als aficionats en general.

Si teniu pensat assistir-hi amb un grup d’alumnes del vostre centre, us recomanem que us poseu en contacte amb l’organització (master.infofest@ub.edu) per tal que pugui preparar millor la vostra estada.

La festa començarà a les 10:00 i s’acabarà a les 13:30. Inclourà estands:

  • Curiositats topològiques i geomètriques
  • Criptografia
  • Software lliure i Sistemes Operatius GNU/Linux
  • Juguem a cartes
  • Gimcana de Càlcul Matemàtic
  • Més que Geometria
  • Jocs de Lògica
  • Teorema de Pitàgores i qui es qui de funcions
  • L’algorisme de Seam Carving
  • Realitat augmentada
  • Jocs de Probabilitat
  • Coneixent els Fractals
  • Jocs matemàtics
  • Motors Gràfics

conferències :

  • Informàtica: mites i realitats. A càrrec de Jordi Vitrià.
  • Pitàgores a Xina? A càrrec de Iolanda Guevara
  • Màgia i matemàtiques. A càrrec de Sergio Belmonte
  • Fractals. A càrrec d’Àlex Haro