Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Ha mort Friederich Hirzebruch

Fotografia de Gert-Martin Greuel, provinent d’Oberwolfach Photo Collection, sota llicència CC-BY-SA 2.0

El dia 27 de maig va morir Friederich Hirzebruch, un dels grans matemàtics alemanys del segle XX.

Hirzebruch, nascut a Hamm (Westfalia), es va formar a la Universitat de Münster de 1.945 a 1.950, amb una curta estada a l’Escola Politècnica general de Zurich. A mitjans dels 50 va passar una temporada a la Universitat de Princeton (Nova Jersey), fins que el 1.956 va guanyar una plaça de catedràtic a la Universitat de Bonn, que va ocupar fins que es va jubilar el 1.993. Allà mateix va fundar i dirigir l’Institut Max Planck de Matemàtiques el 1.980.

Entre moltes altres distincions, va ser guardonat amb el Premi Wolf de Matemàtiques el 1.988 i la Medalla Lobachevsky el 1.989. El govern japonès li va concedir l’Ordre del Sagrat Tresor el 1.996. Finalment, el 2.004, li van concedir la Medalla Cantor.

Destaquen les seves contribucions en els camps de la topologia, les varietats complexes i la geometria algebraica.

Més informació:

Font: Matemáticas y sus fronteras


Deixa un comentari

Ha mort John McCarthy, pare del terme intel·ligència artificial

Fotografia de null0, sota llicència CC-BY 2.0

El 23 d’octubre va morir a Los Angeles John McCarthy, matemàtic i pioner de la computació nord-americà. McCarthy, responsbale d’haver acunyat el terme intel·ligència artificial (IA) l’any 1.956, va guanyar el premi Turing l’any 1.971 i va ser el pare del llenguatge de programació Lisp.

Es considera que l’acte fundacional de la IA va ser la conferència que McCarthy va pronunciar el 1.956 a la Universitat de Darmouth, en la qual va plantejar els seus objectius: “Aquest estudi procedirà sobre la base de la conjectura que tots els aspectes de l’aprenentatge o qualsevol altre tret de la intel·ligència es poden descriure, en principi, d’una manera tan precisa que es pot crear una màquina que els simuli”.

L’any 2.007 va publicar l’article ¿What is Artificial Intelligence?, en el qual explicava què entenia per IA: “la ciència i l’enginyeria de crear màquines intel·ligents, especialment programes de computació intel·ligents. Està relacionada amb la tasca d’utilitzar ordinadors per comprendre la intel·ligència humana, però la IA no s’ha de limitar a mètodes observables biològicament”.

Més informació:


Deixa un comentari

Acte d’homenatge al Doctor Joaquim Font

La Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona celebrarà, el dia 24 d’octubre, un acte acadèmic en homenatge al Doctor Joaquim Font i Arjó, professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi, traspassat ara farà un any.

L’acte se celebrarà a l’aula Magna de l’Edifici Històric a les 17:00.

Més informació:

Entrades relacionades:


Deixa un comentari

Ha mort Jean Jennings, la darrera programadora de l’ENIAC

Imatge de domini públic. Jean Jennings (esquerra) i Fran Bilas, operant al panell principal de l'ENIAC

L’edició del 7 d’abril de The New York Times, informava de la mort, el 23 de març i a l’edat de 86 anys, de Jean Jennings, última supervivent del grup de dones programadores de l’Electronic Numerical Integrator and Computer (ENIAC).

L’ENIAC va ser la primera computadora totalment digital, dissenyada i finançada per l’Armada dels Estats Units d’Amèrica i construïda per John Presper Eckert i John William Mauchly a la Moore School of Electrical Engineering de la Universitat de Pensylvania, l’any 1943.

Concebuda amb propòsits bèl·lics —bàsicament per fer càlculs sobre la trajectòria de projectils—, era capaç de resoldre 5.000 sumes i 300 multiplicacions per segon. Ocupava una superfície de 167 m2 i pesava 27 tones. El 2 d’octubre de 1955 es va desactivar definitivament.

Malgrat que van ser els dos enginyers, Mauchly i Eckert, els encarregats de construir la màquina —i de passar a la història—, hi va haver sis dones que van treballar com a programadores de l’ENIAC des del principi. Les van reclutar durant la guerra gràcies a les seves capacitats matemàtiques, però el seu paper va ser silenciat durant dècades. Fins i tot s’afirmava que les dones que apareixien dempeus en les fotografies de la màquina, eren models que posaven. Jean Jennings va poder viure parcialment el reconeixement en ser premiada el 2008 amb el Premi Computer Pioneer de la IEEE Computer Society. Actualment se’ls reconeix a totes sis una gran contribució en la programació de computadores.

Font: L’home dibuixat


4 comentaris

Ha mort el Doctor Joaquim Font Arjó

Ahir a la tarda va morir, sobtadament, el Doctor Joaquim Font Arjó, professor del Departament de Matemàtica Aplicada i Anàlisi de la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

La cerimònia de comiat se celebrarà dissabte 20 de novembre, a les 11:00, al Tanatori de Sancho de Ávila.

La Facultat de Matemàtiques ha habilitat un bloc per recordar-lo i recollir-hi les mostres de condol.

Des de la Biblioteca de Matemàtiques, lamentem el traspàs del professor Joaquim Font, de qui sempre recordarem el seu tarannà afectuós i atent amb tothom.


Deixa un comentari

Ha mort Peter Hilton

Peter Hilton (1923-2010)

El dia 6 de novembre va morir, als 87 anys, el matemàtic britànic Peter Hilton.

Doctorat a Oxford el 1942 i professor emèrit de la Universitat de Binghamton des de l’any 2003, va destacar per la seva contribució a la teoria de l’homotopia, i per la seva feina desxifrant les transmissions alemanyes a Bletchley Park durant la Segona Guerra Mundial, al costat d’Alan Turing.

La seva recerca es va centrar en els camps de la topologia algebraica, l’àlgebra homològica i la didàctica de la matemàtica

Més informació:

Font: Matematicalia

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Ha mort Jerrold E. Marsden

Fotografia de MFO, que pertany a la col·lecció Oberwolfach i sotmesa a una llicència BY-SA de CReative Commons 2.0 Alemanya

El dia 21 de setembre, als 68 anys d’edat, moria de càncer a Pasadena Jerrold E. Marsden.

Manuel de León, matemàtic del CSIC, col·lega i amic de Marsden, signava el mateix dia 21 l’obituari al diari El País, amb el títol Jerry E. Marsden, un gigante matemático. Hi destacava la seva immensa capacitat de treball, l’interès en diversos camps de les matemàtiques i la seva gran dedicació als joves investigadors. Va dirigir 44 tesis doctorals al marge de col·laborar amb molts visitants postdoctorals.

Al nostre catàleg hi ha actualment 37 obres seves, algunes de bibliografia recomanada com Cálculo vectorial.

Més informació:

Comparteix l'entrada


4 comentaris

Ha mort Benoît Mandelbrot

Fotografia de Rama, sotmesa a una llicència BY-SA de Creative Commons França 2.0

El 14 d’octubre va morir Benoît Mandelbrot a causa d’un càncer de pàncrees a Cambridge (Massachussetts). Mandelbrot és universalment conegut com el pare de la geometria fractal, terme que va acunyar el 1977 a Fractals: form, chance and dimension —traduïda al castellà amb el títol Los objetos fractales: forma, azar y dimensión—, en la qual fixava les propietats dels objectes fractals i demostrava la seva presència en molts aspectes del nostre món. Una dècada més tard ampliava el seu treball anterior amb la publicació de The Fractal Geometry of NatureLa geometría fractal de la naturaleza en la traducció castellana— i aprofundia en l’estudi de les formes de la naturalesa, concebent i desenvolupant una nova geometria capaç de descriure-les.

Què n’han dit els mitjans que seguim?

Fotografia del Conjunt de Mandelbrot, de Domini públic.

Més informació:

Comparteix l'entrada