Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Vuitena Jornada d’Ensenyament de les Matemàtiques

Dissabte 17 de setembre se celebrarà a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) la Vuitena Jornada d’Ensenyament de les Matemàtiques, amb el títol específic L’avaluació a l’aula des d’infantil fins a la universitat: una eina per a millorar l’aprenentatge de l’alumnat.

En els últims anys, l’allau de proves externes i d’estudis internacionals per a mesurar l’aprenentatge de l’alumnat en el marc d’un currículum per competències podria deixar en un segon terme l’avaluació com a eina del professorat, d’ús intern, per a fer el seguiment de l’aprenentatge del seu alumnat. L’objectiu de la trobada és posar en comú les expectatives i les inquietuds que genera l’avaluació, en aquest segon vessant, i compartir algunes experiències que s’han dut a terme.

Organitzen la jornada la Federació d’Entitats per a l’Esenyament de les Matemàtiques de Catalunya (FEEMCAT), la Societat Catalana de Matemàtiques (SCM), la Societat Balear de Matemàtiques (SBM-XEIX) i la Societat d’Educació Matemàtica Al-Khwarizmi.

Més informació:


Deixa un comentari

Les genialitats de Messi són cosa de les matemàtiques

Imatge de Darz Mol, sota llicència CC by-sa 2.5

El diari Sport publicava el 10 de març un article —Las genialidades de Messi son cosa de las matemáticas— que fa referència a la informació publicada pel Mirror FootballWhy a top boffin says Messi really Is a football genius— sobre la recerca del Doctor Ken Bray, de la Universitat de Bath, quant a la importància de les matemàtiques i els seus principis científics en el futbol d’elit.

“El fútbol es un arte, pero también es una ciencia y cada jugador utiliza la geometría, la aerodinámica y la probabilidad de realizar cada acción en el mejor momento. La comprensión de los principios científicos y matemáticos podría valer su peso en oro si desea una carrera en el fútbol”, dijo.

Més informació:

Font: Matematicalia


Deixa un comentari

Les xifres sobre els estudis de Matemàtiques

La revista Newsletter de l’European Mathematical Society ha publicat, en el número de setembre, l’article Figures about the Studies of Mathematics, que analitza les dades estadístiques dels estudis de l’àrea de matemàtiques a Europa i els Estats Units.

L’article és resultat del projecte “Numbers around mathematics” realitzat per Miriam Dieter i Günter Törner, en el qual pretenien donar resposta, entre d’altres, a qüestions com: quants estudiants estan involucrats en una àrea d’estudi relacionada amb les matemàtiques? quants d’aquests són dones?

Les dades utilitzades provenen d’Eurostat, l’oficina d’estadística de la Unió Europea, l’objectiu de la qual és proporcionar dades a nivell europeu que facin possible la comparació entre països. L’àrea d’estudis “matemàtiques” engloba —segons Eurostat— matemàtiques, recerca operacional, anàlisi numèrica, ciències actuarials i estadística. A més, s’han de comptabilitzar diferents programes d’estudi: grau, diplomatura, llicenciatura, màster, formació del professorat i doctorat.

Si ens centrem en les dades a nivell espanyol podem observar que entre el 1998 i el 2007 el volum global d’estudiants s’ha mantingut, però, en canvi, els estudiants específicament de l’àrea de matemàtiques s’han reduït a menys de la meitat —fins arribar a un 0,7% del total—, la taxa més baixa en relació als altres països.

D’entre tots aquests estudiants, prop de la meitat són dones. Tanmateix, la distribució per sexes varia en funció del nivell d’estudi del qual parlem. La proporció de dones en un primer estadi —que inclouria tant llicenciatura i màster com formació del professorat— és d’un 55% davant del 40% en el cas dels doctorats. Aquestes dades són prou significatives. De tota manera, és interessant observar que països teòricament més avançats, tenen unes ràtios encara més preocupants.

Més informació:

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Panorama de la matemàtica a Al-Andalus i al Magrib

Detall del fresc de Andrea Bonaiuto El Triomf de Sant Tomàs, amb la imatge asseguda en repòs d'Averrois.

Imatge de domini públic

Ahmed Djebbar, professor de la Universitat de Lille, pronunciarà avui la conferència Panorama des activités mathématiques en Andalus et au Maghreb.

L’acte, que se celebrarà a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia a les 11:30, està organitzat pel Departament de Filologia Semítica, secció d’Àrab i doctorat en Història de la Ciència. Hi haurà traducció consecutiva.

Font: Agenda UB

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Les matemàtiques i la vida


El dia 6 d’octubre es va inaugurar al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) l’exposició Les matemàtiques i la vida, organitzada conjuntament pel mNACTEC i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

L’exposició convida a descobrir les matemàtiques que podem trobar al dia dia de la nostra vida, a través d’un recorregut pels àmbits quotidians en què ens movem un dia qualsevol. S’adreça a un públic no especialitzat i ho fa en un llenguatge planer, per fer-la més accessible.

Hi ha dotze espais expositius —la casa, el carrer, la natura, l’art, la música, l’escola, el treball, la salut, la societat, el joc, la seguretat i les compres— que representen escenaris quotidians. A través dels plafons, diversos objectes d’ús comú, ordinadors interactius, pantalles i objectes manipulables, els visitants poden trobar respostes i reflexionar sobre la importància de les matemàtiques a la nostra vida.

L’exposició es va inaugurar per primera vegada el 7 de maig de l’any passat —i en vam parlar llavors—, però a causa del gran èxit assolit es va plantejar la possibilitat de fer-la itinerant. Ha passat per Manresa, Barcelona, Castelldefels i serà a Terrassa fins el 4 de juliol de 2011.

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Independència i matemàtiques

El 28 d’agost el diari Avui publicava Independència i matemàtiques, un article d’opinió de Josep Domingo Ferrer, professor de Ciències de la Computació de la Universitat Rovira i Virgili i titular de la Càtedra UNESCO en privadesa de dades, que intenta respondre amb arguments matemàtics la pregunta que cada vegada més es fa a les tertúlies dels mitjans de comunicació: en cas d’un eventual referèndum per la independència, es pot fer una estimació a priori dels vots afirmatius?

Per intentar estimar el nombre total d’independentistes, he modelat les coneixences entre els catalans com una xarxa complexa, concretament com una xarxa lliure d’escala amb 7,5 milions de nodes (els catalans), de manera que dos nodes estan connectats si els dos catalans als quals corresponen es coneixen. He fet diverses hipòtesis sobre el nombre N d’independentistes entre els participants a la manifestació: des de N=1 milió pel cap alt fins a N=750.000 pel cap baix. També he suposat diversos valors per al nombre mitjà D d’independentistes que no eren a la manifestació coneguts per cada independentista que hi va ser: des de D=3 fins a D=5.

Comparteix l'entrada