Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Les genialitats de Messi són cosa de les matemàtiques

Imatge de Darz Mol, sota llicència CC by-sa 2.5

El diari Sport publicava el 10 de març un article —Las genialidades de Messi son cosa de las matemáticas— que fa referència a la informació publicada pel Mirror FootballWhy a top boffin says Messi really Is a football genius— sobre la recerca del Doctor Ken Bray, de la Universitat de Bath, quant a la importància de les matemàtiques i els seus principis científics en el futbol d’elit.

“El fútbol es un arte, pero también es una ciencia y cada jugador utiliza la geometría, la aerodinámica y la probabilidad de realizar cada acción en el mejor momento. La comprensión de los principios científicos y matemáticos podría valer su peso en oro si desea una carrera en el fútbol”, dijo.

Més informació:

Font: Matematicalia


Deixa un comentari

Les xifres sobre els estudis de Matemàtiques

La revista Newsletter de l’European Mathematical Society ha publicat, en el número de setembre, l’article Figures about the Studies of Mathematics, que analitza les dades estadístiques dels estudis de l’àrea de matemàtiques a Europa i els Estats Units.

L’article és resultat del projecte “Numbers around mathematics” realitzat per Miriam Dieter i Günter Törner, en el qual pretenien donar resposta, entre d’altres, a qüestions com: quants estudiants estan involucrats en una àrea d’estudi relacionada amb les matemàtiques? quants d’aquests són dones?

Les dades utilitzades provenen d’Eurostat, l’oficina d’estadística de la Unió Europea, l’objectiu de la qual és proporcionar dades a nivell europeu que facin possible la comparació entre països. L’àrea d’estudis “matemàtiques” engloba —segons Eurostat— matemàtiques, recerca operacional, anàlisi numèrica, ciències actuarials i estadística. A més, s’han de comptabilitzar diferents programes d’estudi: grau, diplomatura, llicenciatura, màster, formació del professorat i doctorat.

Si ens centrem en les dades a nivell espanyol podem observar que entre el 1998 i el 2007 el volum global d’estudiants s’ha mantingut, però, en canvi, els estudiants específicament de l’àrea de matemàtiques s’han reduït a menys de la meitat —fins arribar a un 0,7% del total—, la taxa més baixa en relació als altres països.

D’entre tots aquests estudiants, prop de la meitat són dones. Tanmateix, la distribució per sexes varia en funció del nivell d’estudi del qual parlem. La proporció de dones en un primer estadi —que inclouria tant llicenciatura i màster com formació del professorat— és d’un 55% davant del 40% en el cas dels doctorats. Aquestes dades són prou significatives. De tota manera, és interessant observar que països teòricament més avançats, tenen unes ràtios encara més preocupants.

Més informació:

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Panorama de la matemàtica a Al-Andalus i al Magrib

Detall del fresc de Andrea Bonaiuto El Triomf de Sant Tomàs, amb la imatge asseguda en repòs d'Averrois.

Imatge de domini públic

Ahmed Djebbar, professor de la Universitat de Lille, pronunciarà avui la conferència Panorama des activités mathématiques en Andalus et au Maghreb.

L’acte, que se celebrarà a la Sala de Graus de la Facultat de Filologia a les 11:30, està organitzat pel Departament de Filologia Semítica, secció d’Àrab i doctorat en Història de la Ciència. Hi haurà traducció consecutiva.

Font: Agenda UB

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Les matemàtiques i la vida


El dia 6 d’octubre es va inaugurar al Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (mNACTEC) l’exposició Les matemàtiques i la vida, organitzada conjuntament pel mNACTEC i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

L’exposició convida a descobrir les matemàtiques que podem trobar al dia dia de la nostra vida, a través d’un recorregut pels àmbits quotidians en què ens movem un dia qualsevol. S’adreça a un públic no especialitzat i ho fa en un llenguatge planer, per fer-la més accessible.

Hi ha dotze espais expositius —la casa, el carrer, la natura, l’art, la música, l’escola, el treball, la salut, la societat, el joc, la seguretat i les compres— que representen escenaris quotidians. A través dels plafons, diversos objectes d’ús comú, ordinadors interactius, pantalles i objectes manipulables, els visitants poden trobar respostes i reflexionar sobre la importància de les matemàtiques a la nostra vida.

L’exposició es va inaugurar per primera vegada el 7 de maig de l’any passat —i en vam parlar llavors—, però a causa del gran èxit assolit es va plantejar la possibilitat de fer-la itinerant. Ha passat per Manresa, Barcelona, Castelldefels i serà a Terrassa fins el 4 de juliol de 2011.

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Independència i matemàtiques

El 28 d’agost el diari Avui publicava Independència i matemàtiques, un article d’opinió de Josep Domingo Ferrer, professor de Ciències de la Computació de la Universitat Rovira i Virgili i titular de la Càtedra UNESCO en privadesa de dades, que intenta respondre amb arguments matemàtics la pregunta que cada vegada més es fa a les tertúlies dels mitjans de comunicació: en cas d’un eventual referèndum per la independència, es pot fer una estimació a priori dels vots afirmatius?

Per intentar estimar el nombre total d’independentistes, he modelat les coneixences entre els catalans com una xarxa complexa, concretament com una xarxa lliure d’escala amb 7,5 milions de nodes (els catalans), de manera que dos nodes estan connectats si els dos catalans als quals corresponen es coneixen. He fet diverses hipòtesis sobre el nombre N d’independentistes entre els participants a la manifestació: des de N=1 milió pel cap alt fins a N=750.000 pel cap baix. També he suposat diversos valors per al nombre mitjà D d’independentistes que no eren a la manifestació coneguts per cada independentista que hi va ser: des de D=3 fins a D=5.

Comparteix l'entrada


2 comentaris

Com ha evolucionat l’ensenyament de les matemàtiques?

El debat sobre el nivell formatiu de les noves generacions és recurrent i la conclusió a la qual s’arriba sovint és que cada vegada els alumnes arriben menys preparats a la Universitat. Hem rebut un missatge en cadena que, ni que sigui per una vegada, no ha anat directament a la paperera. Exposa en to humorístic l’evolució de l’ensenyament de les matemàtiques des de 1950 fins a l’actualitat, a través del plantejament d’un problema. El reproduïm tal i com ens ha arribat:

1. Enseñanza de matemáticas en 1950:

Un cortador de leña vende un carro de leña por 100€. El costo de producción de ese carro de leña es igual a 4/5 del precio de la venta. ¿Cuál es la ganancia?

2. Enseñanza de matemáticas en 1970:

Un cortador de leña vende un carro de leña por 100€. El costo de producción de ese carro de leña es igual al 80% del precio de la venta. ¿Cuál es la ganancia?

3. Enseñanza de matemáticas en 1980:

Un cortador de leña vende un carro de leña por 100€. El costo de producción de ese carro de leña es de 80€.¿Cuál es la ganancia?

4. Enseñanza de matemáticas modernas en 1985:

Un leñador cambia un carro “P” de leña por un conjunto “M” de monedas. El cardinal del conjunto “M” es igual a 100€. y cada elemento vale 1 €. Dibuja 100 puntos gordos que representan los elementos del conjunto M. El conjunto “F” de los gastos de producción comprende 80 puntos gordos del conjunto “M”.
Representa el conjunto “F” como subconjunto del conjunto “M”, estudia cuál será su unión y su intersección, y da respuesta a la cuestión siguiente:

¿Cuál es el cardinal del conjunto “B” de los beneficios? Dibuje B con color rojo.

5. Enseñanza LOGSE:

Un leñador vende un carro de leña por un importe de 100€. Los gastos de producción se elevan a 80€, y el beneficio es de 20€.
Actividad: subraya la palabra “leña” y discute sobre ella con tu compañero.

6. Enseñanza de matemáticas en 1990:

Un cortador de leña vende un carro de leña por 100€. El costo de producción de ese carro de leña es de 80€. Escoja la respuesta correcta, que indica la ganancia:
20€ – 40€ – 60€ – 80€ – 100€

7. Enseñanza de matemáticas en 2000:

Un cortador de leña vende un carro de leña por 100€. El costo de producción de ese carro de leña es de 80€. La ganancia es de 20€. ¿Es correcto? Si – No

8. Enseñanza de matemáticas en 2008:

Un cortador de leña vende un carro de leña por 100€. El costo de producción de ese carro de leña es de 80€. Si Ud. sabe leer coloque una X en los 20€ que representan la ganancia.

20€ – 40€ – 60€ – 80€ – 100€

9. Enseñanza de matemática curso 2009/2010

No se preocupen si no saben responder el ejercicio anterior, llevarán a los profesores a la Oficina de Supervisión del Ministerio de Educación y les exigirán, a los profesores, repetir la prueba en vista de que la pregunta es de alta dificultad.
Además, también pueden valerse, como elemento de apoyo, de chuletas, libro o de cualquier método o sistema para copiar en el examen sin que por ello sea explusado de dicho examen ni suspendido, ya que, según la Universidad de Sevilla, están en su derecho.

La próxima reforma:

El enunciado será algo así:
“Ebaristo, labriego y leñador, burgues, latifundista espanyol facista spekulador i intermediario es un kapitalista insolidario y centralista q sa enriquezio con 100 pabos al bender espekulando un mogollón de leña. Bibe al hoeste de Madrid esplotando ha los magrevies. Lleba a sus ijos a una ejcuela de pago.”

Analiza el testo, vusca las faltas desintasis, dortografia, de puntuazión, y si no las bes no te traumatices q no psa nda.

Ejcribe tono, politono o sonitono con la frase “QUE LISTO EL EBARISTO” y envia unos sms a tus colejas komentando los avusos antidemocráticos d Ebaristo i conbocando una manifa expontanea d protesta. Si bas a la mani sortearan un buga guapeado. SALU

Comparteix l'entrada