Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

El paper del MIT en el cas Aaron Swartz

Aaron Swartz

Fotografia d’Elizabeth Brossa, sota llicència CC BY-NC-SA 2.0

El diari El País reproduïa, el dia 21 de gener, un article de Noam Cohen —Cómo el MIT atrapó a Aaron Swartz—, publicat el dia anterior al New York Times, amb el títol How M.I.T. Ensnared a Hacker, Bucking a Freewheeling Culture.

L’article explica les accions que va emprendre l’Institut Tecnològic de Massachussets (MIT) en detectar la descàrrega massiva de continguts de JSTOR —que ja vam explicar al seu moment—, i la polèmica generada després del suïcidi d’Aaron Swartz, el mes de gener d’enguany.

El cas ha generat una enorme polèmica a diverses bandes. Fins i tot dins de l’MIT, on un nombrós grup d’investigadors i alumnes han impulsat i signat una carta oberta, en què demanen a la direcció una disculpa pública pel seu silenci davant de l’acusació federal injusta a què Swartz es va haver d’enfrontar. Destaquen que la descàrrega es va fer a través de la xarxa oberta i la subscripció legal del MIT, que no va causar cap mal ni a persones ni a la pròpia institució, que Swartz no va distribuir els continguts i que JSTOR havia desistit d’emprendre un judici civil i, fins i tot, havia demanat que s’aturés el procés penal.

Los defensores del ciberactivista dijeron que la decisión del MIT era un duro golpe a una institución que se enorgullecía por tener un sistema de red abierto y por ser el hogar de la cultura de la programación. Los que defienden a la institución vieron a la intromisión como un crimen informático que debía ser tomado en serio.

Un lamentable cas que reobre la polèmica sempre latent de l’accés al coneixement, amb l’especial característica que esquitxa una institució —el MIT— pionera dels sistemes oberts i bressol de la cultura i l’ètica hacker. Al marge de l’actitud dels responsables de la institució —que han anunciat una investigació interna sobre el seu paper en el procés—, sorprèn encara més la petició de la Fiscalia contra Swartz: 1 milió de dòlars i 35 anys de presó per 13 càrrecs penals.

Apunts relacionats:


4 comentaris

La descàrrega massiva d’articles de JSTOR revifa la polèmica sobre la publicació científica

Bob Young & Aaron Swartz. Fotografia de Fred Benenson sota llicència CC BY 2.0

Aaron Swartz, programador, escriptor i ciberactivista nord-americà, ha estat protagonista aquest estiu als mitjans de comunicació després que la Fiscalia de Masachussetts l’acusés formalment de frau electrònic i obtenció il·lícita d’informació d’un ordinador protegit, en haver descarregat més de 4 milions d’articles científics de la base de dades JSTOR, amb la intenció de fer-los accessibles universalment a través de les xarxes P2P.

La tardor del 2010 Swartz hauria connectat un ordinador portàtil a la xarxa del Masachussetts Institute of Technology (MIT) i hauria descarregat, a través d’un script, el 98% del contingut de JSTOR. En detectar un volum tan alt de descàrregues —en dos mesos hauria multiplicat per 100 les descàrregues habituals de tot el MIT—, i després de bloquejar les IP que feia servir, els tècnics de JSTOR van bloquejar tots els accessos des del MIT, obligant la institució a investigar l’assumpte. Els serveis de seguretat van detectar, finalment, un ordinador connectat a la xarxa informàtica, dins d’un caixa de cartró i amagat dins d’un armari. A principis d’any, la policia va prendre les empremtes dactilars de l’ordinador i va col·locar una càmera per poder identificar l’intrús, al qual va detenir dos dies més tard.

A mitjans de juliol d’enguany, la Fiscalia de Masachussetts va imputar a Swartz els delictes d’intrusió informàtica a les xarxes del MIT i JSTOR, de causar danys als seus servidors i d’apropiació de 4,8 milions d’articles, pels quals demanen una pena de 35 anys de presó i una multa d’un milió de dòlars.

L’acusació ha fet saltar els senyals d’alarma dels activistes de l’accés obert i la lliure circulació de la informació. El perfil de Swartz i el seu actiu passat digital fan pensar que el seu objectiu no era en cap cas el lucre econòmic sinó més aviat una acció coherent amb els principis d’accés lliure a la informació, com es desprèn del punt 19 del manifest de la Guerrilla Open Access, redactat per ell mateix el 2008.

Tot plegat no ha fet sinó revifar el debat sobre les polítiques d’accés a les publicacions científiques i les restriccions d’un copyright incompatible amb l’era digital. Unes lleis que condueixen, per exemple, a que grans editorials digitalitzin documents del domini públic i fixin preus arbitraris a qui els vulgui consultar. És justament en protesta contra això que el matemàtic Greg Maxwell, seguint l’exemple de Swartz, va penjar a The Pirate Bay un torrent que conté 18.000 articles de la revista Philosophical Transactions of the Royal Society, tots redactats abans de 1.923 i que haurien de ser de domini públic, però digitalitzats per JSTOR i a un preu mínim de 5 dòlars cada un.

Més informació:


3 comentaris

La darrera lliçó de Walter Lewin

Imatge del MIT a Flickr

Walter Lewin és un professor atípic. Doctorat en física nuclear per la Universitat Tècnica de Delft el 1965, va començar la seva carrera docent l’any següent al Massachusetts Institute of Technology (MIT), amb la intenció de quedar-s’hi  només un curs. Però l’experiència li va agradar i ja no se’n va moure. La cadena educativa UWTV de Seattle va emetre moltes de les seves classes i conferències, aconseguint audiències de més de 4 milions d’espectadors. Durant més de 15 anys ha estat present en la cadena de televisió per cable del MIT, i una gran quantitat de les seves classes es poden visualitzar a través de MIT Open Course Ware, la plataforma en línia que publica lliurement els continguts dels cursos que la institució imparteix.

Però el que fa més especial el professor Lewin —i el que expliquen aquests registres d’audiència— és la seva manera d’entendre la docència, que passa per la demostració pràctica situant-se ell mateix com a subjecte actiu de l’experiment. Enfilant-se en un pèndol enorme o impulsant un tricicle amb un extintor, Lewin explica les lleis de la física complementant la demostració teòrica a la pissarra amb l’experimentació pràctica.

Walter Lewin, que ja té 75 anys, va fer la seva última lliçó el 16 de maig d’enguany per acomiadar-se dels estudiants i de la seva carrera docent. En el mateix acte va presentar el seu llibre, For the love of physics, en què dóna resposta a moltes de les curiositats de la física i alhora repassa detalls més o menys desconeguts de la seva vida.

Moltes de les classes de Lewin han estat també un fenomen popular a YouTube.

Font: Divúlgame


Deixa un comentari

La mútua inspiració entre l’art i les matemàtiques

Cercles naturals

Cercles naturals, de Martin i Erik Demaine

Science News: Magazine of the Society for Science & the Public publicava el dia 6 de març l’article The mutual inspiration of Arts and Mathematics, sobre la relació entre l’art i les matemàtiques.

L’article parteix de l’experiència de Martin i Erik i  Demaine, pare i fill, membres del Massachussets Intitute of Technology (MIT), i de les seves creacions artístiques, amb les quals han participat a la Exhibition of Mathematical Art dins dels  Joint Mathematics Meetings.

Font: Matematicalia

Comparteix l'entrada


Deixa un comentari

Científics del MIT creen un model matemàtic per prevenir embussos de trànsit

Embús de trànsit a les rodalies de Barcelona

Els embussos de trànsit són un fenomen habitual a les rodalies de les grans ciutats i sovint es formen sense una causa aparent. Quan hi ha un gran volum de vehicles a la carretera, qualsevol petit factor -una frenada brusca, per exemple- pot tenir un efecte multiplicador que desemboca en una gran retenció.

Un equip del MIT ha desenvolupat un model que descriu en quines condicions es formen els “embussos fantasma” i que podria ser útil als enginyers de camins a l’hora de minimitzar el risc que es formin. L’article s’ha publicat a Physical Review. E

Formació d’un “embús fantasma”

Quan es forma un embús és gairebé impossible de resoldre fins que la intensitat del trànsit va a la baixa, i amb aquest model es podrien dissenyar unes carreteres amb una capacitat suficient per canalitzar la densitat del trànsit de manera que es reduissin les incidències d’aquesta mena.

Més informació:

Font: Matematicalia


Deixa un comentari

Tota la producció científica del MIT en accés obert

logo_mitEl Massachusetts Institut of Technology (MIT) ha anunciat que posarà a disposició de tothom, gratuïtament i en accés obert, la producció científica que genera. En una reunió celebrada el 18 de març, tot el professorat, unànimement, va donar suport a la proposta. Els autors que ho autoritzin permetran que els seus treballs s’integrin a Dspace, un repositori institucional de codi obert, desenvolupat conjuntament per les biblioteques del MIT i Hewlett Packard.

És la primera vegada que una universitat nord-americana adopta en ple una decisió similar. Hi havia hagut iniciatives prèvies en la mateixa línia a les universitats d’Stanford i Harvard, però quedaven restringides a determinats departaments.

Aquesta iniciativa, a banda de representar una passa endavant quant a l’accés lliure al coneixement, té també l’objectiu de ressituar les relacions entre els investigadors i les grans editorials científiques. Segons Hal Abelson, professor del Departament d’Enginyeria Elèctrica i Ciències de la Computació, en el model tradicional de publicació científica l’autor individual està sotmès a un contracte amb l’editor en virtut del qual li cedeix tots o molts dels drets de l’obra. A partir d’aquest acord la facultat en ple es converteix en un nou interlocutor amb molta més capacitat de negociació que l’individu sol.

Dspace, repositori del MIT

Dspace, repositori del MIT

Font: El blog de Adolfo Plasencia