Blog de la Biblioteca de Matemàtiques i Informàtica


Deixa un comentari

Marcus du Sautoy ha presentat el seu nou llibre a Barcelona

Marcus du Sautoy, professor de matemàtiques de la Universitat d’Oxford, reconegut divulgador i autor, entre altres de La música de los números primos o Simetría : un viaje por los patrones de la naturaleza, ha estat recentment a Barcelona per presentar el seu últim llibre, Los misterios de los números : la odisea de las matemáticas en la vida cotidiana.

El dia 7 d’octubre el diari El Punt Avui va publicar una entrevista amb ell, en què insisteix en la importància de divulgar les matemàtiques de manera atractiva atesa la seva presència constant en la nostra vida quotidiana.

Les matemàtiques són la descripció del món que ens envolta. Són el llenguatge de la natura, no una invenció per turmentar escolars. A més, descriuen les formes que gasten menys energia.

El TeleNotícies de TV3 va dedicar també un tall a l’estada de du Satuoy a Barcelona.

Trobareu la catàleg del CRAI diverses obres de Marcus du Sautoy, de les més divulgatives a les més especialitzades.


Deixa un comentari

Joan Barril entrevista Claudi Alsina

Claudi AlsinaEl cafè de la República, programa dirigit i presentat per Joan Barril a Catalunya Ràdio, va entrevistar la setmana passada Claudi Alsina, catedràtic de Matemàtiques de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i Secretari General del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC).

Durant la mitja hora llarga que va durar l’entrevista, Alsina va assumir el paper de divulgador pel qual el coneix el gran públic, i es va centrar en la difícil relació entre les matemàtiques i el món de la comunicació; en els disbarats matemàtics que sovint llegim o sentim, provinents de representants polítics, càrrecs institucionals o mitjans de comunicació.

Alsina, autor entre molts altres de Los matemáticos no son gente seria (1996), Asesinatos matemáticos (2010) i Los asesinos matemáticos atacan de nuevo (2012), advoca per fugir de l’avorriment en l’ensenyament, per no martiritzar uns infants als quals, de manera natural, les matemàtiques agraden fins que alguna cosa es torça.

El catedràtic de la UPC afirma que no hi ha excuses de cap mena per no ser rigorosos amb els números i recorda que, en la vida actual no es pot sortir de casa sense portar les matemàtiques a sobre. Si voleu recuperar l’entrevista podeu reproduir-la tot seguit.

El CRAI de la UB té entre el seu fons gran quantitat de títols de Claudi Alsina.

Apunts relacionats:

Font: Creamat


Deixa un comentari

MOSAIC dedica el darrer número a l’accés obert

MOSAIC : Teconologías y Educación Multimedia, la revista electrònica que editen els Estudis d’Informàtica, Multimèdia i comunicació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), dedica el darrer número a l’accés obert, els recursos educatius en obert i les llicències obertes.

Des d’O2, el repositori institucional de la UOC, al projecte #metaOER, passant pels drets d’autor en l’àmbit digital, el domini públic i el copyleft, la revista destaca una entrevista a Ignasi Labastida, responsable de la Oficina de Difusió del Coneixement del Centre per l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la Universitat de Barcelona (UB) i responsable, també, del projecte Creative Commons a Espanya i a Catalunya.

¿Qué licencia se recomienda para los recursos educativos en abierto?

Desde CC no se hace ninguna recomendación oficial, aunque sería lógico permitir la generación de obras derivadas par su posible adaptación a las necesidades de cada educador. La restricción para usos comerciales es uno de los temas de debate en el movimiento de los recursos educativos abiertos así como la cláusula copyleft.

Al catàleg del CRAI hi trobareu abundant bibliografia sobre accés obert i drets d’autor.


Deixa un comentari

Ian Stewart: «Els executius dels bancs no entenien de matemàtiques i van tractar el model Black-Scholes com si fos l’Evangeli»

Ian stewart. Fotografiad'Avril Stewart, sota llicència CC-BY-SA 3.0

La Vanguardia publicava el dia 17 de febrer a la secció d’Economia una interessant entrevista a Ian Stewart, professor emèrit de la Universitat de Warwick, sobre el desastre financer que estem visquent i el mal ús que s’ha fet a la banca i als mercats del model Black-Scholes.

Los mercados financieros no solo establecen contratos de compra y venta a un vencimiento determinado, sino que permiten también comprar y vender esos mismos contratos antes de su vencimiento, como si fueran mercancías de pleno derecho. La gran pregunta entonces es, ¿de qué me sirve ese contrato? Si el dueño de la opción de trigo quiere vender el 11 de junio, ¿qué precio debería pedir? ¿Cuánto estaría dispuesto a pagar? La ecuación Black-Scholes especifica un determinado precio basado en el valor probable del trigo en su vencimiento. Matemáticamente, se entiende que el precio se desviará de manera aleatoria de acuerdo con el estado del mercado. El modelo calcula el precio en el que en teoría se elimina el riesgo al comprar una opción.

Si bé Stewart considera que el factor determinant que va desencadenar aquesta crisi és l’excessiva desregulació dels mercats financers, atorga un paper destacat al mal ús del model Black-Scholes, quant al creixement exagerat del mercat d’opcions en la darrera dècada. I es mostra categòric:

A menos que se realicen cambios drásticos y fundamentales en el sistema en su conjunto el gran impacto que viene será mucho peor. De hecho, en la distancia, ahora estamos en el comienzo de la próxima crisis, y la crisis ha ido más allá de los bancos y afecta a naciones enteras. Los buitres están recogiendo ahora de las naciones, una a una. Grecia es la que toca este mes, ¿cuál será la próxima?

Font: Divulgamat


Deixa un comentari

Misha Glenny: «La seguretat mai és total perquè sempre depèn de les persones»

El diari Público del dia 31 de gener d’enguany oferia una entrevista amb Misha Glenny, escriptor i periodista (The Guardian, BBC) especialitzat en  l’Europa de l’est. Glenny va cobrir com a corresponsal durant els 90 la Guerra dels Balcans i darrerament s’ha especialitzat en el crim organitzat i el “cibercrim”. És autor, entre d’altres, de McMafia : el crimen sin fronteras i el Lado oscuro de la red.

Delincuentes de Estonia, Ucrania y Rusia. ¿Por qué países de la Europa del Este? La respuesta de cajón: “Existen un montón de tarjetas de crédito en el oeste y un montón de desempleados en el este. Rusia, Ucrania, China o India son países muy sofisticados tecnológicamente. Tienen motivación y los medios y gente joven que puede hacerlo”. Y un motivo más, tal vez el más contundente: “La ciberdelincuencia tiene poco riesgo y muchos beneficios”.

A pregunta de l’entrevistador, Glenny parla també de Julian Assange, Anonymous i Kim Dotcom, diferenciant cada cas i insisint en intentar entendre què són, què pensen i per què fan el que fan. “No. Ni Anonymous, ni Kim Dotcom, ni Julian Assange son cibercriminales“, conclou Glenny.


Deixa un comentari

Llorenç Valverde: “Nosaltres” som més intel·ligents que “jo”. Així s’ha construït el coneixement al llarg de la història

Llorenç Valverde. Fotografia de Jordi Sabaté sota llicència CC-BY 2.0

Llorenç Valverde. Fotografia de Jordi Sabaté sota llicència CC-BY 2.0

La Vanguardia publicava el dia 26 de gener una entrevista a Llorenç Valverde, vicerector de Tecnologia de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), fonamentalment centrada en el cas Megaupload i les seves conseqüències.

Valverde (Felanitx, Mallorca, 1953), llicenciat en Matemàtiques i doctor en Informàtica, defensa el canvi de model en la distribució de continguts culturals i qüestiona l’immobilisme de la indústria, no només per la seva incapacitat a l’hora d’encapçalar el canvi i adaptar-se al nou paradigma, sinó també per les traves que posa cada vegada que algú altre planteja alternatives. Compara la situació actual amb el conflicte que va suscitar l’aparició del vídeo, i la paradoxa posterior en convertir-se en una de les fonts d’ingressos fonamentals de la indústria.

¿La cultura va un paso por detrás de los ‘piratas’?
La cultura no, la industria cultural. Creo que estamos sacrificando la cultura y su difusión por una industria. Y el caso más claro es el libro digital. Tenemos un medio, que es internet, que nos permite difundir las ideas y la cultura de forma instantánea y al alcance de todo el mundo y por proteger una industria lo estamos limitando y parando. Creemos que el libro se debe proteger pero no pensamos en su función. El libro ha sido la mejor máquina de la humanidad para difundir el conocimiento… pero ahora se debe ajustar al rol que tenemos y esta función de transmisión ahora tiene un competidor y debe encontrar su espacio.


Deixa un comentari

Michale Atiyah: «Les matemàtiques són com una catedral gòtica»

Sir Michael Francis Atiyah. Fotografia de Mark Atkins per a Faces of Mathematics

Sir Michael Francis Atiyah. Fotografia de Mark Atkins per a Faces of Mathematics

La secció Desayuno con… del diari El País publicava el dia 2 de gener una breu entrevista a Michael Francis Atiyah, un dels convidats a la cerimònia de clausura del Centenari de la Real Sociedad Matemática Española (RSME).

Atiyah, de pare libanès i mare escocesa, és un dels matemàtics més reconeguts de l’actualitat. Medalla Fields el 1966 i Premi Abel el 2004, concep la història de les matemàtiques com la construcció d’una catedral gòtica sense límits, en què cada descoberta obre nous interrogants.

Da cuenta de los cereales de chocolate mientras explica el discurso que preparó para los actos de la RSME. Un paseo por la historia de las matemáticas desde Pitágoras concebida como una obra coral. “Es una construcción de grandes estructuras de ideas añadiendo cada una algo a la anterior. Como en una catedral gótica”, dice. “Por eso se parece a la arquitectura, pero nosotros revisamos constantemente los cimientos, y en eso en una casa no conviene…”, bromea. La analogía le gusta y se recrea: “Pero los matemáticos más que un edificio construimos una ciudad ¡un imperio! Pero un imperio bueno, democrático”. Y reivindica a los científicos: “Platón creía en el sabio que lideraba al pueblo. Nosotros debemos ser líderes de la civilización”.

¿Y es posible que esa gigantesca obra se termine, que un día no quede más por descubrir? “No le veo límite”, asegura, “de una teoría surge otra y se cubre más terreno”. No hay peligro, pues, de que se agote ese caudal de felicidad que encuentra el sabio en su trabajo. De felicidad y de belleza, otra palabra que menciona de forma recurrente. La belleza le gusta por indiscutible, porque “se ve inmediatamente”. Y también porque puede ser “una antorcha que te conduzca a la verdad, porque en las matemáticas ambos conceptos van a menudo unidos”.


Deixa un comentari

Pitàgores: xaman, déu i polític

Fragment de l'Escola d'Atenes, de Rafael, en què apareix Pitàgores escrivint

El dia 12 de novembre, el País entrevistava David Hernández de la Fuente, assagista, novel·lista, traductor i professor del Departament d’Història Antiga de la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), arrel de la presentació del seu darrer llibre, Vidas de Pitágoras.

L’obra, que ha comportat tres anys de feina a l’autor, ofereix al lector contemporani una nova visió bibliogràfica i, alhora, una compilació de biografies anteriors que donen al conjunt un gran abast, intentant conjugar història, filologia, antropologia i història de la religió.

Pregunta.Y como figura histórica. ¿Qué habría que decir hoy a los de su propia generación o incluso a los más jóvenes acerca de Pitágoras?

Respuesta. Ahí está el desafío para el estudioso moderno. La labor es ir desbrozando las biografías para ver el núcleo histórico de este personaje fascinante, que ha dejado huella desde la antigüedad hasta nuestros días, pasando por su intensa recepción en la Edad Media y Renacimiento. Lo que se puede decir con certeza a nuestra generación sobre el Pitágoras histórico es que fue un líder religioso que fundó un estilo de vida (bíos), una comunidad pura y rigurosa con reglas ascéticas para tender a lo divino, y que difundió la creencia en la inmortalidad del alma y la reencarnación. Pero también diremos que tuvo una influencia política determinante en un lugar y una época -el sur de Italia, entre 530 y 490 antes de Cristo- llegando a legislar y regir la sociedad exterior hasta la revuelta que acabó con su comunidad.


3 comentaris

Richard Stallman, un home sense llar

Fotografia de Richard Stallman, sota llicència CC-BY-ND 3.0

El mitjà mexicà Emeequis ha publicat una extensa entrevista a Richard StallmanRichard Stallman, el hombre sin hogar—, que a banda d’abordar la seva activitat com a fundador de la Free Software Foundation (FSF) i activista del programari lliure, detalla aspectes molt menys coneguts de la seva vida privada.

Stallman parla obertament de la seva infantesa, marcada pel divorci dels seus pares, la intensa relació amb els avis —morts quan ell tenia 10 anys—,  els difícils anys de l’escola secundària, el desarrelament i la incapacitat per relacionar-se socialment amb els companys. Aborda també el naixement de la seva passió per les matemàtiques i la física, el pas per Harvard primer i pel MIT després, que acabaria en terrible decepció en esfondrar-se —metafòricament i per tercera vegada— la seva llar.

Una entrevista humana i en profunditat per ajudar a entendre les excentricitats d’un personatge que no pot passar desapercebut ni deixar ningú indiferent.

PS: Ens agradaria veure la cara de Richard Stallman en llegir l’advertiment de copyright que encapçala l’entrevista. Intuïm que no li faria cap gràcia.