Aforismes: Lluís Santaló

Tal dia com avui, l’any 1911, naixia a Girona Lluís Santaló, destacat matemàtic i divulgador, especialista en geometria integral i en didàctica de les matemàtiques.

Com tants coetanis, va haver d’exiliar-se l’any 1939 a causa de la victòria franquista. El 12 d’octubre d’aquell mateix any arribava a Buenos Aires i ben aviat, gràcies a Julio Rey Pastor, començaria a exercir la docència a la Universidad Nacional del Litoral, a Rosario.

Junt amb altres exiliats —Pere Pi Calleja, Ernest Corominas i Beppo Levi, aquest darrer expulsat de la Itàlia feixista a causa de la seva condició de jueu— impulsarien la creació d’una escola matemàtica argentina que ben aviat influiria a tota l’Amèrica Llatina.

A partir dels anys 50 començarien els nombrosos reconeixements a l’Argentina i més tardanament, a partir dels 70, a l’Estat espanyol. A partir dels anys 60 va començar a centrar el seu interès en la didàctica de les matemàtiques, abraçant els postulats de la matemàtica moderna i adquirint fama de gran docent.

Santaló considerava la matemàtica com el resultat de tres potes —l’artística, la científica i la tècnica—, de manera que era impossible reduir-la a una sola vessant.


Voleu fer un comentari?

Bloc a WordPress.com.

Up ↑