El dia 3 de juny, als 73 anys d’edat, va morir a l’hospital Saint Antoine de París Vladimir Igorevich Arnold, matemàtic nascut a Odessa (Ucraïna) el 1937.

Arnold provenia d’una família de tradició científica i explicava que el costum de plantejar problemes als nens a casa havia estat decisiu a l’hora de decantar-se cap a les Matemàtiques.

Va ser alumne avantatjat de Kolmogorov, que li va dirigir la tesi doctoral en la qual resolia el tretzè problema de Hilbert. Entre els resultats més notables destaca el Teorema KAM (per Kolmogorov, Arnold i Moser) sobre l’estabilitat dels sistemes hamiltonians integrables. La seva producció científica és ingent i abasta moltes àrees: sistemes dinàmics, equacions diferencials, mecànica clàssica i celeste, geometria algebraica…

Durant la seva llarga carrera va rebre nombrosos premis: Lenin (1965), Crafoord (1982), Harvey (1994), Wolf (2001) i Shaw (2008).

Més informació:

• Vladímir I. Arnold, el matemático que amaba los problemas (El País, 11/06/10). Una versió preliminar d’aquest article es va publicar el 4 de juny a Matemáticas y sus fronteras, el bloc que manté el seu autor, Manuel de León.
• D.E.P. Vladimir Igorevich Arnold: “Siempre la verdad aunque escandalice” (Francis (th) E mule Science’s News)
• Obres de Vladimir Arnold al catàleg de la UB