Un viatge amb Richard Stallman, per Ricardo Galli

09/11/2011 by blocmat Deixa un comentari

Fotografia de Maurizio Scorianz, sota llicència CC-BY-NC 2.0

Richard Stallman, pare de la Free Software Foundation i responsable d’haver dotat el programari lliure d’una definició clara i inequívoca, va participar al Free Culture Forum de Barcelona, celebrat a finals d’octubre a l’Arts Santa Mònica.

Arrel d’aquesta participació, Ricardo Galli, professor de Sistemes Operatius a la Universitat de les Illes Balears (UIB), programador i cofundador de Menéame, va escriure un apunt al seu bloc —Un viaje con Richard Stallman (ese hombre)—, recordant l’experiència que va viure amb Stallman l’estiu de l’any 2004, quan el van convidar a fer una conferència a la UIB.

El relat, amb passatges hilarants i fugint de la distorsió, ajuda a construir una imatge més precisa i humana del personatge. Stallman sorprèn els seus amfitrions plorant per la seva soledat o posant-se a treballar a mig sopar; els irrita exigint un ús meticulós i acurat del llenguatge —fins i tot corregint-los en castellà—, o els exaspera demanat d’anar a l’estació de Sants a comprar ametlles garrapinyades quan, camí del Parc Güell, gairebé no arriben a temps d’agafar l’avió que els ha de dur a Mallorca.

Llegamos a la puerta del hotel pasadas las 23:30, apago el motor del coche:

— Hemos llegado —digo.

— Ya sé que llegamos, me di cuenta, no soy tonto, no hace falta que me lo digas.

Reventé. No recuerdo todo lo que le dije, pero casi gritaba explicándole que esa era una frase de cortesía muy habitual en castellano, y que él era un maleducado, incapaz de asumir las costumbres de los demás. Todo esto dentro del coche y sin movernos. Al final me callé, ya arrepentido de haber perdido los nervios. Mi sorpresa fue que me empezó a hablar muy tranquilo, en inglés pausado:

— Tienes razón soy hosco, a veces desagradable, pero por favor entiende que estoy muy cansado, soy viejo, ahora tengo que ponerme a trabajar, y me molesta mucho que me sobreprotejan. Todo el mundo me sobreprotege, hasta me indican cuándo debo cruzar la calle, a mí, que nací en Manhattan me hablan como si no supiese. Disculpas, pero por favor, no me sobreprotejas, no te preocupes por mí, me defenderé sólo, si necesito algo lo pediré…

Benjamí Villoslada, informàtic i soci de Galli a Menéme, completa el relat amb les seves impressions sobre l’estada de Stallman a Mallorca a Más sobre Un viaje con Stallman (ese hombre).

Si mai teniu pensat convidar Richard Stallman a fer una xerrada, convé que tingueu en compte les seves condicions i preferències. Però no patiu, metòdic com és, segur que abans us enviarà un missatge detallant què heu de fer i, sobretot, què no heu de fer.