Emma Castelnuovo fa avui 100 anys

12/12/2013 by blocmat 1 comentari

Emma Castelnuovo en una fotografia de 2011

Estem més o menys avesats a commemorar centenaris de persones il·lustres que, amb la seva feina i esforç, s’han guanyat un espai de record al calendari. El que és menys habitual, però, és la possibilitat de celebrar el centenari del naixement d’algú que encara és entre nosaltres. És el cas d’Emma Castelnuovo, figura cabdal de la didàctica de les matemàtiques, que avui fa 100 anys.

Una vida dedicada a la didàctica

Emma Castelnuovo (Roma, 12 de desembre de 1913) va estudiar a l’Institut de Matemàtica de la Universitat de Roma, que porta el nom del seu pare Guido Castelnuovo, destacat estudiós de la probabilitat i pare i fundador de l’escola italiana de Geometria. S’hi va llicenciar l’any 1936, defensant una tesina de Geometria algebraica. Finalitzats els estudis va treballar, des de 1936 a 1938, com a bibliotecària de l’esmentat institut.

El 1938 va guanyar una plaça de docent a l’ensenyament secundari, però no va obtenir la càtedra a conseqüència de les lleis racials vigents a la Itàlia feixista. Pel mateix motiu va perdre la plaça de bibliotecària. De 1939 a 1943 va exercir com a docent a l’Escola Hebraica de Roma. La invasió alemanya, durant els anys 1943 i 1944, la van empènyer a la clandestinitat. Després de l’alliberament de Roma, el juny de 1944, va obtenir una càtedra a l’institut Torquato Tasso de Roma, on va exercir fins a la seva jubilació, l’any 1979.

El 1946 va publicar l’article Il metodo intuitivo per insegnare la Geometria nel Primo Ciclo della Scuola Secondaria, on expressava les idees que posteriorment desenvoluparia al llibre Geometria intiutivia (1949). Al pròleg de la primera edició s’hi constata l’actualitat dels seus plantejaments:

«L’objectiu principal del curs de Geometria intuïtiva és suscitar, mitjançant l’observació dels fets relatius a la tècnica, l’art i la natura, l’interès de l’alumne per les propietats fonamentals de les figures geomètriques i amb això, el gust i l’entusiasme per la recerca. Aquest gust no pot néixer, crec, si no és fent-lo participar al treball creatiu. És necessari animar la natural i instintiva curiositat que tenen els nens dels 11 als 14 anys, acompanyant-los en el descobriment de les veritats matemàtiques, transmetent la idea d’haver-ho fet per ells mateixos, i d’alta banda, fer sentir progressivament la necessitat d’un raonament lògic».

El 1952 va publicar el llibre d’aritmètica “I Numeri” per a alumnes del primer cicle de l’ensenyament superior. En aquells anys va ser nomenada membre de la CIEAEM (Commissione Internazionale per lo Studio e il Miglioramento del la Matematica), on va col·laborar, entre d’altres, amb Jean Piaget. El 1956, a Madrid, la Comissió va celebrar la seva 11a reunió amb una exposició de models i materials didàctics, en la qual va presentar una relació per il·lustrar un mètode didàctic per l’exposició de les seccions còniques. L’any 1958 la CIEAEM va publicar el llibre “I materiali per insegnare la Matematica”, recull d’articles de personalitats de la didàctica matemàtica, que comptava amb l’article L’oggetto e l’azione dell’insegnamento della Geometria intuïtiva, redactat per Castelnuovo.

El 1963 va publicar el llibre “Didattica della Matematica”. Entre el 1971 i el 1974 va organitzar, a Roma, una exposició de treballs dels seus alumnes, que donaria vida, més tard a les publicacions Documenti di una esposizione matematica i Matematica della realtà. L’any 1993 va publicar el llibre de divulgació, “Pentole, ombre e formiche”.