Durant aquest any ens hem fet ressò reiterades vegades de dos centenaris àmpliament celebrats per la comunitat matemàtica: el de Ferran Sunyer i Balaguer, matemàtic figuerenc, i el d’Alan Turing, matemàtic britànic.

El mes de maig vam inaugurar una exposició virtual sobre Sunyer i Balaguer i teníem encara pendent la mostra sobre la vida i l’obra d’Alan Turing, que ara us presentem.

2012: Any Alan Turing

L’any 1912 va néixer a Londres Alan Mathison Turing, matemàtic, criptògraf i pare de la informàtica moderna. Malgrat una curta i dissortada vida, les seves aportacions en els camps de la informàtica teòrica i la intel·ligència artificial són universalment reconegudes i cada dia més valorades. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Blechtley Park, el centre de criptografia britànic, analitzant i desxifrant les trasnmissions codificades de l’exèrcit alemany. Va aconseguir trencar el codi que generava la màquina criptogràfica Enigma, cosa que hauria precipitat el final de la guerra en decantar el desenvolupament de la Batalla de l’Atlàntic.

L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores— i acusat d’indecència greu i perversió sexual, els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, a causa de les quals va patir nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954, van trobar el seu cos sense vida. L’autòpsia va determinar que la causa de la mort havia estat enverinament per cianur, i va concloure que Turing s’havia suïcidat.

Enguany la comunitat matemàtica internacional ha proclamat l’Any Turing per tal de recordar la seva immensa contribució i, alhora, com a acte de desgreuge pel tracte rebut de les autoritats britàniques del moment. Us convidem a conèixer la seva curta i dissortada vida i a aprofundir en la seva immensa tasca, sense l’existència de la qual, el món que coneixem potser no seria exactament igual.