Seixanta anys després, Elisabet II concedeix el perdó a Alan Turing

10/01/2014 by blocmat Deixa un comentari

El 24 de desembre de l’any que tot just hem deixat enrera, Elisabet II va concedir finalment el perdó reial a Alan Turing.

El perdó a Turing és el resultat de la llarga campanya que va endegar l’any 2009 John Graham Cumming i que va aconseguir que l’aleshores Primer Ministre, Gordon Brown, publiqués una nota de disculpa en diversos mitjans anglesos. Més endavant, el setembre de 2012, William Jones va promoure una petició popular en el mateix sentit, que va obtenir una resposta negativa de la Cambra del Lords.

Carta d’Elisabet II en què “perdona” Alan Turing. Imatge extreta de The Telegraph

Una vida curta, un llegat immens

L’any 1912 va néixer a Londres Alan Mathison Turing, matemàtic, criptògraf i pare de la informàtica moderna. Malgrat una curta i dissortada vida, les seves aportacions en els camps de la informàtica teòrica i la intel·ligència artificial són universalment reconegudes i cada dia més valorades. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Blechtley Park, el centre de criptografia britànic, analitzant i desxifrant les trasnmissions codificades de l’exèrcit alemany. Va aconseguir trencar el codi que generava la màquina criptogràfica Enigma, cosa que hauria precipitat el final de la guerra en decantar el desenvolupament de la Batalla de l’Atlàntic.

L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores— i acusat d’indecència greu i perversió sexual, els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, a causa de les quals va patir nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954, van trobar el seu cos sense vida. L’autòpsia va determinar que la causa de la mort havia estat enverinament per cianur, i va concloure que Turing s’havia suïcidat.

El reconeixement internacional

La comunitat matemàtica internacional, coordinada pel Turing Centenary Advisory Committee (TCAC), va proclamar el 2012 l’Any Turing, coincidint amb la commemoració del seu centenari. Durant tot l’any es van celebrar actes de tota mena —conferències, simpòsiums, congressos, exposicions— arreu del món, en reconeixement a la gran contribució que va fer en els camps de la informàtica, la computació, la intel·ligència artificial o la criptografia.

Calia, concedir-li el perdó?

Malgrat tot, i després d’haver-se aconseguit el perdó reial que s’havia exigit durant tant de temps, hi ha dues coses en tota aquesta història que no podem passar per alt. La mateixa idea de concedir el perdó, implica d’entrada assumir que Turing havia fet alguna cosa reprovable que calia expiar. I, recordem-ho, Alan Turing només va ser condemnat per viure d’acord amb una orientació sexual que el codi penal anglès dels anys 40 considerava “indecent”. Richard Dawkins ho va resumir perfectament en aquesta piulada:

"Overturn a conviction" sounds a lot better than "pardon". "Pardon" implies that #Turing did something wrong in the first place.

— Richard Dawkins (@RichardDawkins) December 24, 2013

L’altra cosa a tenir en compte, és que el de Turing o el d’Oscar Wilde —condemnat amb els mateixos càrrecs 50 anys abans—, són només els dos casos coneguts, no els únics. Els indults oficials reconeixen a mitges la injustícia comesa, però ignoren els milers de persones condemnades pel mateix durant anys i anys. Més que indultar o perdonar selectivament, potser el que caldria és admetre d’una vegada que determinades lleis del passat eren i són l’antítesi de la Justícia.