Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Collectanea Mathematica se situa al primer quartil dels indicadors bibliomètrics

Collectanea MathematicaCollectanea Mathematica, la revista científica especialitzada en Matemàtiques que edita l’Institut de Matemàtica de la Universitat de Barcelona (IMUB), se situa al primer quartil dels índexs bibliomètrics Source Normalized Impact per Paper (SNIP) i SCImago Journal Rank (SJR). Una altra revista de matemàtiques, Publicacions Matemàtiques, editada pel Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), comparteix també qualificació.

Les dades es desprenen de l’estudi elaborat per l’Observatori de la Recerca (OR-IEC), després d’analitzar la presència i la visibilitat de les revistes de l’Estat espanyol i dels territoris de llengua catalana a la base de dades SCOPUS, observant diverses perspectives: territoris, anys, entitats editores, camps científics i, finalment, revistes del primer quartil.

SCOPUS és una base de dades d’ELSEVIER, que indexa gairebé 22.000 revistes especialitzades de prop de 5.000 editorials, a banda d’actes de congressos i llibres. Totes les dades sobre les revistes indexades es poden consultar a Journal Metrics.

Una revista pionera

Josep Maria Orts AracilCollectanea Mathematica és la revista de matemàtiques viva més antiga de l’Estat espanyol. La va fundar Josep Maria Orts Aracil, catedràtic d’Anàlisi matemàtica de la UB, l’any 1948. En uns anys en què la recerca científica a Espanya era molt difícil —només a la Universidad Computense de Madrid es podia obtenir el títol de doctor—, Orts va aconseguir impulsar una publicació, fruit del Seminari de Matemàtiques, que competiria directament amb l’altre títol de recerca matemàtica existent, la Revista Matemática Hispano-Americana, de Madrid.

En plena postguerra, des de l’aïllament i l’autarquia, Orts i els seus col·laboradors van aconseguir uns primers intercanvis científics amb matemàtics d’altres països —Fantappiè, Julia, Blaschke—, que continuarien col·laborant-hi. Ferran Sunyer i Balaguer, una de les poques excepcions en el panorama de mediocritat científica del moment, va aportar-hi articles de qualitat i col·laboracions externes significatives: Dubreil i Macintyre, enrte altres.

A principis de la dècada dels 70, la revista es va estabilitzar sota la direcció de J. Teixidor. Amb la desaparició, el 1983, de la Revista Matemática Hispano-Americana, Collectanea va esdevenir l’únic referent matemàtic de l’Estat. A partir de 1987 s’hi van incorporar nous mètodes d’edició i es va adoptar la revisió sistemàtica, delegada en experts independents.

El salt qualitatiu definitiu es produeix arran de l’any 2000, en coincidir l’Any Internacional de les Matemàtiques i el III Congrés Europeu de Matemàtiques (3ECM), celebrat a Barcelona. La revista, de la mà del recent creat IMUB, emprèn una profunda renovació tècnica i científica que la porta a iniciar una nova sèrie l’any següent. S’amplia el grup d’editors, i amb un suport institucional més explícit, es crea un comitè científic d’editors associats d’alta qualificació. Tot plegat es tradueix en millores substancials pel que fa a l’edició i la presentació, i en el naixement de la versió electrònica.

Des de l’any 2011, tot i que l’edició continua en mans de l’IMUB, la publica el gegant editorial Springer.

Més informació


Deixa un comentari

Ha mort Alexander Grothendieck

Alexander Grothendieck

Fotografia de MFO, sota llicència cc-by-sa 2.0

Una vida difícil

Dijous passat, 13 de novembre, va morir als 86 anys Alexander Grothendieck a Sent Gironç (Arieja, França). Considerat un dels matemàtics més brillants del segle XX, va néixer a Berlín l’any 1928. El seu pare, Alexander Shapiro Tanaroff, jueu anarquista rus, va ser condemnat a mort l’any 1907 pel règim tsarista, que li va commutar la pena per cadena perpètua a causa de la seva joventut. Deu anys després, el 1917 i amb l’esclat de la Revolució, va ser alliberat i posteriorment condemnat altra vegada a mort, però va aconseguir fugir i arribar a Berlín, on va conèixer qui seria la seva dona, Hanka Grothendieck, també anarquista.

L’any 1933, amb l’ascens del Partit Nazi al govern alemany, va haver de fugir novament fins a França per por que descobrissin el seu origen jueu. L’any següent, Hanka Grothendieck es va reunir amb ell mentre el fill de tots dos, Alexander, era acollit per una família adoptiva a Hamburg. L’any 1939, mare i fill es van retrobar a França i  l’any següent, van ser confinats al camp de Rieucros, en base al Decret LLei de 1938 ordenat pel govern francès, que qualificava de “ciutadans indesitjables” als qui donaven suport als republicans espanyols. Alexander Shapiro va tenir menys sort: confinat primer al camp de Le Vernet pel govern de Vichy, va ser finalment lliurat als nazis i deportat a Auschwitz l’any 1942. A les llistes de les víctimes de l’Holocaust, hi figura amb el nom d’Alexandre Tanaroff.

Pel que fa a Alexander Grothendieck, mentre va ser internat al camp de Rieucros, se li va permetre assistir a classe a l’institut més proper. A partir de l’any 1942 el van acollir en una llar per a fills de refugiats a Le Chambon-sur-Lignon i va poder acabar el Batxillerat. Entre 1945 i 1948 va estudiar Matemàtiques a la Universitat de Montpeller i, més tard, va anar fins a París per assistir al Seminari d’Henri Cartan. L’any 1953 va defensar la tesi doctoral —Produits tensoriels topologiques et espaces nucléaires—, dirigida per Laurent Schwartz i va entrar a formar part del grup Bourbaki. El 1954 li van oferir una plaça de professor al recentment creat Institut des Hautes Études Scientifiques (IHES), en el qual va desenvolupar el gruix de la seva tasca de renovació de la Geometria algebraica fins l’any 1970. Home de profundes conviccions pacifistes, va abandonar la institució en saber que una part del pressupost de l’Institut provenia del Ministeri de Defensa.

Aún recuerdo mi primer “trabajo de matemáticas”, en que el profesor me puso mala nota por la demostración de uno de los “tres casos de igualdad de triángulos”. Mi demostración no era la del libro, que él seguía religiosamente. Sin embargo, yo estaba seguro de que mi demostración no era ni maś ni menos convincente que la del libro, cuyo espíritu seguía, a golpe de los sempiternos y tradicionales “se desliza tal figura con tal movimiento sobre tal otra”. Evidentemente quien me enseñaba no se sentía capaz de juzgar por sí mismo (aquí, la validez de un razonamiento). Necesitaba referirse a una autoridad, la del libro en este caso.

Carta d'Alexander Grothendieck

Carta d’Alexander Grothendieck de 3 de gener de 2010, en la qual expressava el seu desig que la seva obra no es reedités.

L’any 1966 li van concedir la Medalla Fields, a causa dels seus avenços fonamentals en Geometria algebraica i la introducció de la idea de la k-teoria. La va rebutjar, negant-se a viatjar a Moscou en protesta per la persecució dels dissidents polítics en mans del règim soviètic. A mitjans dels anys 80 es va anar apartant poc a poc del món acadèmic i va fixar la seva residència a Laserre, una petita localitat del Pirineu francès. L’any 1988 es va jubilar definitivament i la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències li va atorgar el Premi Crafoord, conjuntament amb el seu deixeble Pierre Deligne, però també el va rebutjar. El 2010 ve demanar, de forma explícita i per carta, que no es difonguessin ni es reeditessin les seves obres.

Una obra ingent

Alexander Grothendieck va impulsar i aconseguir unificar l’Aritmètica, la Topologia algebraica i la Geometria, branques fonamentals de les Matemàtiques. La seva aportació monumental en els tres camps, el situen com una de les figures més rellevants del pensament matemàtic del segle XX. Va conceptualitzar els grans problemes de les matemàtiques, entre ells alguns dels Problemes del Mil·leni i el darrer teorema de Fermat. El seu mètode va aportar principis matemàtics generals que van permetre enfocar millor, i sovint resoldre, els problemes.

A banda dels seus inicis brillants, en emprendre el doctorat sota la supervisió de Laurent Schwarz, segurament la seva època més fecunda és la de l’IHES, envoltat de la flor i nata matemàtica del moment. És llavors que es van iniciar els Seminaris de Geometria Algebraica —dels quals se’n van publicar 7 volums— i la redacció dels Elements de Geometria Algebraica, finalment inacabat en publicar-se només 4 dels 12 llibres previstos.

Les idees d’Alexander Grothendieck, per dir-ho així, han penetrat en l’inconscient dels matemàtics.

Pierre Deligne

Els darrers anys de la seva vida, i allunyat del tot de la comunitat científica, Grothendieck va escriure una gran quantitat de textos diversos, pensaments no matemàtics que feia arribar a les persones que li eren més properes. Destaca especialment una mena d’autobiografia, Récoltes et Semailles —traduïda al castellà com a Cosechas y siembras— i La Clef des Songes, en què relata el descobriment de Déu.

Més informació

Sobre la seva obra


Deixa un comentari

Enquesta del CRAI per al personal docent i investigador

Originally posted on Blog dels CRAI Biblioteques de Farmàcia i del Campus de l'Alimentació:

Enquesta CRAIEl Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) de la UB vol conèixer quin és el grau de satisfacció del personal docent i investigador sobre els recursos i serveis oferts des dels seus CRAI Biblioteques i unitats de suport.
Per aquest motiu, s’ha elaborat una Enquesta de valoració del CRAI adreçada als professors i investigadors de la UB.

L’enquesta estarà disponible fins al dia 19 de desembre de 2014 al Web del CRAI > Enquesta.

Esperem i agraïm la col·laboració de tots, ja que l’objectiu d’aquesta enquesta és poder millorar els recursos i serveis oferts pel CRAI UB per tal d’adaptar-los a les vostres necessitats docents i d’investigació.

Font: Notícies del CRAI

View original


Deixa un comentari

Al novembre arriba la 19a Setmana de la Ciència

19a Setmana de la CiènciaDel 14 al 23 de novembre se celebrarà arreu de Catalunya la 19a edició de la Setmana de la Ciència, enguany dedicada a la cristal·lografia i la biotecnologia, atesa la coincidència aquest 2014 amb l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’Any de la Biotecnologia a Espanya.

Coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), la Setmana de la Ciència té el seu origen a França, l’any 1991. El llavors Ministre de Recerca i Tecnologia, Hubert Curien, va decidir celebrar el desè aniversari del ministeri que encapçalava obrint els jardins al públic i acostant informalment la ciència a la ciutadania parisenca. L’exemple es va estendre fins a convertir-se en una festa nacional de periodicitat anual, que aviat abastaria el continent sencer. Des de l’any 1993 se celebra la Setmana Europea de la Ciència i des de 1997, se celebra a Catalunya la Setmana de la Ciència.

Des de llavors, universitats, centres de recerca, parcs tecnològics i institucions que treballen en l’àmbit científic, obren les seves portes al gran públic per donar a conèixer com es fa la ciència a casa nostra i, alhora, per divulgar els resultats de la recerca més recent.

La Setmana de la Ciència té un caràcter eminentment participatiu. Les institucions que hi col·laboren proposen diverses activitats adreçades a tot tipus de participants. S’hi poden trobar cursos, tallers, projeccions cinematogràfiques, exposicions, itineraris, excursions, jornades de portes obertes, visites guiades, premis, presentacions, taules rodones i conferències. Hi ha activitats disseminades per tot el Principat i adreçades a tots els grups d’edat.

Activitats matemàtiques destacades

Podeu localitzar totes les activitats que us interessin —limitant-les per tipus d’activitat, per comarques o per franges d’edat— amb el cercador d’activitats.

Cartell guanyador de la 19a edició

19a Setmana de la Ciència El cartell guanyador de la 19a edició de la Setmana de la Ciència és obra de Iolanda Junyent.

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 313 other followers