Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Homenatgem Martin Gardner en el centenari del seu naixement

Martin Gardner: centenari 1914-2014Il·lustració de Ken Fallin, utilitzada amb autorització de l’autor

La contribució de Martin Gardner a la cultura intel·lectual contemporània és única —pel seu abast, per la seva profunditat i per la seva comprensió de les grans qüestions que importen.

Noam Chomsky, citat per The Washington Post a Martin Gardner, prolific math and science writer, dies at 95

Tal dia com avui, el 21 d’octubre de 1914, tot just 4 mesos després de l’esclat de la Primera Guerra Mundial, va néixer a Tulsa (Oklahoma), Martin Gardner. El 22 de maig de 2010, 4 anys abans de fer els 100, moria a Norman, al mateix estat d’Oklahoma.

Amb motiu del centenari, el CRAI Biblioteca de Matemàtiques li ret homenatge amb una exposició virtual, que recorda la seva immensa contribució a l’hora d’apropar les matemàtiques al gran públic, des d’una perspectiva lúdica i atractiva, però sempre rigorosa.

La mostra proposa un recorregut per la biografia de Gardner, per la seva producció intel·lectual i les seves aportacions, especialment en el camp de la matemàtica recreativa, i també en la divulgació de la ciència en general, el pensament crític, l’escepticisme científic i la filosofia.

Agraïments

  • Agraïm al professor Anton Aubanell la seva col·laboració entusiasta a l’hora de redactar la presentació d’aquesta mostra. Podeu descarregar-la, si voleu, maquetada i en pdf.
  • Agraïm a Ken Fallin la seva predisposició a ajudar-nos. A banda d’autoritzar-nos a fer servir la seva caricatura de Martin Gardner, en va digitalitzar una còpia a alta resolució perquè poguéssim fer el cartell.

Qui era Martin Gardner?

Martin Gardner va ser un gran divulgador de la ciència, escriptor i destacat escèptic, popularment conegut pels seus articles sobre matemàtica recreativa. De 1956 a 1981 va publicar ininterrompudament  la columna Mathematical Games a la revista Scientific American i de 1983 a 2002, la columna Notes of a Fringe-Watcher —originalment Notes of a Psi-Watcher a la publicació Skeptical Inquirer. Al llarg de la seva vida va publicar un centenar de llibres, molts dels quals recollien les seves columnes mensuals.

Annotated Alice

Il·lustració original de John Tenniel per a Alice's Adventures in WonderlandL’any 1960 es va publicar la que segurament és la seva obra més celebrada, The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass, una edició comentada, farcida d’aclariments filosòfics, lingüístics i científcs, que reunia i interpretava els dos textos principals de Lewis Carroll, Alice’s Adventures in Wonderland (1865) i Through the Looking-Glass (1871), acompanyats de les il·lustracions originals de John Tenniel. L’any 1990 Gardner en va publicar una segona part, More annotated Alice (Random House) i el 1991 es va publicar The Complete Annotated Alice (Voyager, 1991), que actualitzava i combinava els dos anteriors. Finalment el 1999, Norton & Company en publicaria l’edició definitiva, amb el títol Annotated Alice: The Definitive Edition.

The last level of metaphor in the Alice books is this: that life, viewed rationally and without illusion, appears to be a nonsense tale told by an idiot mathematician.

Gardner, Martin. The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass. New York : Wings Books, 1998, p. 15.

Escepticisme científic

Martin Gardner va ser molt bel·ligerant amb les pseudociències i tots aquells corrents de pensament, pseudoreligiosos i/o alternatius, basats en afirmacions acientífiques indemostrades. L’any 1952 va publicar Fads and Fallacies in the Name of Science, una obra pionera i fundacional del moviment escèptic, que explorava les perspectives més que dubtoses del creacionisme, la cienciologia, la dianètica, els ovnis, la radioestèsia o la percepció extra-sensorial. Aquesta obra i les posteriors (Science: Good, Bad and Bogus, 1981; Order and Surprise, 1983, Gardner’s Whys & Wherefores, 1989) li van valer gran quantitat de detractors entre els esmentats corrents.

L’any 1976, Gardner va fundar, amb Carl Sagan, Isaac Asimov, B.F. Skinner, Paul Kurtz i altres col·legues, el Committee for the Scientific Investigation of Claims of the Paranormal (CSICOP), que canviaria de nom el 2006 i passaria a denominar-se Committee for Skeptical Inquiry (CSI). Des de 1983 fins al 2002 va publicar ininterrompudament la columna Notes of a Fringe-Watcher a la revista Skeptical Inquirer, que edita l’entitat. Tots aquells articles es van recollir, igual com ja s’havia fet abans amb els de Scientific American, en 5 llibres.

Malgrat tot, Gardner es definia a si mateix com a «teista filosòfic» i fideista, en la mateixa línia que Immanuel Kant, Charles Peirce, William James o Miguel de Unamuno: creia en un Déu personal, en el més enllà i en la oració, però no creia en cap religió establerta. Admetia que no hi havia res que provés l’existència de Déu o la immortalitat de l’ànima i que els ateus tenien millors arguments. Adduïa, però, que la seva creença no era racional, més aviat emocional i «quixotesca», enfrontada a les evidències i a les probabilitats.

I am a philosophical theist. I believe in a personal god, and I believe in an afterlife, and I believe in prayer, but I don’t believe in any established religion. This is called philosophical theism…. Philosophical theism is entirely emotional. As Kant said, he destroyed pure reason to make room for faith.

Carpenter, Alexander. Martin Gardner on Philosophical Theism, Adventists and Price” Interview, Spectrum, 17 d’octubre de 2008.

Podeu visitar la mostra Martin Gardner: Centenari, 1914-2014


1 comentari

7a Setmana de l’Accés Obert

Setmana de l'Accés Obert 2014Del 20 al 26 d’octubre se celebrarà arreu del món la 7a edició de la Setmana de l’Accés Obert (Open Access Week), organitzada per la Scholarly Publishing and Academic Resources Coalition (SPARC), amb l’objectiu que la comunitat acadèmica continuï explorant les possibilitats que ofereix l’accés obert i el fet de compartir el coneixement.

L’accés obert a la informació —lliure, immediat, en línia— pot transformar la manera de fer recerca i afecta tots els àmbits: el món acadèmic, la medicina, la ciència en general, la indústria i tota la societat en el seu conjunt.

Com cada any, la Universitat de Barcelona (UB) s’hi adhereix a través de la Oficina de Difusió del Coneixement del CRAI, que coorganitza, junt amb la Universidad Complutense de Madrid (UCM), dues jornades sobre accés obert adreçades als investigadors, en el marc del projecte Facilitate Open Science Training for European Research (FOSTER).

La jornada de Barcelona se celebrarà el 21 d’octubre a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la UB i s’impartirà en castellà. Cal inscripció prèvia. Si no hi podeu assistir, podreu seguir-la en directe per Internet.

Programa

  • 9:30. Presentació, a càrrec de Carina Rey i Adelaida Ferrer
  • 9:45. Presentació del projecte FOSTER, a càrrec de Remedios Melero
  • 10:00. Introducció a l’accés obert, a càrrec d’Ernest Abadal
  • 10:30. Polítiques de la Comissió Europea. Horizon 2020, a càrrec de Remedios Melero
  • 11:00. Pausa pel cafè
  • 11:30. Ruta verda: sessió pràctica sobre repositoris, a càrrec d’Aina Manso
  • 12:45. Ruta daurada: sessió pràctica sobre revistes d’accés obert, a càrrec d’Ignasi Labastida
  • 14:00 – 15:15. Pausa per dinar
  • 15:15. Introducció a les dades d’investigació, a càrrec de Fernanda Peset
  • 15:45. Aspectes legals de les dades d’investigació, a càrrec de Josep Matas
  • 16:15. Sessió pràctica: com elaborar un pla de gestió de dades, a càrrec de Fernanda Peset
  • 17:30. Cloenda


Deixa un comentari

Jornada «Formant els joves investigadors en l’accés obert al coneixement»

FOSTER (Facilitate Open Science Training for European Research)La Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Complutense de Madrid (UCM) organitzen dues jornades sobre accés obert en la producció científica i en les dades d’investigació, en el marc del projecte Facilitate Open Science Training for European Research (FOSTER). Les jornades, adreçades als investigadors, se celebraran a Barcelona i  Madrid durant la Setmana de l’Accés Obert (20-25 d’octubre de 2014).

FOSTER és un projecte europeu, finançat per l’FP7, en el qual participen tretze socis procedents de vuit països europeus. El principal objectiu de FOSTER és establir un programa de formació que ajudi els investigadors, especialment els joves investigadors, bibliotecaris universitaris i altres implicats, a adoptar els principis i les polítiques d’accés obert per crear i compartir coneixement d’acord amb el programa Horizon 2020 i amb l’European Research Area (ERA).

L’objectiu de les jornades és difondre les iniciatives més recents en l’accés obert, conèixer les diferents opcions per compartir els resultats de la recerca i aprendre a elaborar-ne un pla de difusió.

La jornada de Barcelona se celebrarà el 21 d’octubre a l’Aula Magna de l’Edifici Històric de la Universitat de Barcelona i s’impartirà en castellà.

És necessària la inscripció prèvia. Inscriviu-vos-hi des d’aquest formulari i consulteu el programa de la Jornada.

A més de poder assistir-hi presencialment, la jornada es podrà seguir també en directe per Internet.

Un cop finalitzada la Jornada, tots els investigadors que vulguin podran enviar el seu pla de difusió a l’adreça de correu electrònic: crai-recerca@ub.edu de la Unitat de Recerca del CRAI de la UB perquè pugui ser valorat.
Font: Butlletí de notícies del CRAI


1 comentari

Nova edició de la jornada Crea!Empresa

Originally posted on Blog dels CRAI Biblioteques de Farmàcia i del Campus de l'Alimentació:

crea1

La Fundació Bosch i Gimpera (FBG) organitza la novena edició de la jornada Crea!Empresa, amb l’objectiu de compartir les experiències dels emprenedors d’avui amb els emprenedors de demà i que aquest intercanvi sigui font de motivació per a noves iniciatives.

Crea!Empresa vol donar a conèixer a grups de recerca, investigadors i professors com transferir la seva recerca mitjançant la creació d’una empresa basada en el coneixement.
Aquesta edició comptarà amb la participació d’emprenedors de la Universitat de Barcelona (UB) que han creat la seva pròpia empresa: Xavier Luri, soci fundador i director general de DAPCOM Data Services; Teresa Tarragó, sòcia fundadora i directora general d’Iproteos; Ignasi Vilajosana, soci fundador i director general de Worldsensing; Marta Zaragoza, sòcia fundadora i directora general de Cresàlida Creixement i Consolidació Empresarial.

Moderats per Esther Riambau, responsable de l’Àrea de Creació d’Empreses de l’FBG, els ponents aportaran les seves…

View original 105 more words


Deixa un comentari

Dia de la Llibertat de Programari 2014

Software Freedom DayDissabte 20 de setembre es commemora arreu del món l’onzena edició  del Dia de la Llibertat de Programari (Software Freedom Day, en anglès). L’esdeveniment, impulsat per la Digital Freedom Foundation, i amb el suport d’empreses i organitzacions diverses —Free software Foundation, Creative Commons, FreeBSD, Joomla!, Canonical o Google—, té per objectiu educar el públic en general sobre els beneficis d’emprar programari lliure en qualsevol àmbit de la nostra vida. Amb el programari lliure, els usuaris obtenim el control sobre el nostre ordinador i sobre les nostres dades, i esdevenim lliures d’usar-lo per a qualsevol propòsit.

L’organització de la celebració a casa nostra va a càrrec de Caliu, l’Associació d’Usuaris de GNU/Linux en Llengua Catalana, creada el 1999 amb l’objectiu de promoure l’ús dels sistema operatiu GNU/Linux i donar suport als seus usuaris. Caliu organitza el Dia de la Llibertat de Programari des de l’any 2005.

Durant la jornada es faran xerrades i s’oferiran tutorials de diversos programes lliures. Es muntarà una parada amb CD de distribucions, samarretes, adhesius i fulletons per tal de donar informació a tothom que hi estigués interessat. La festa se celebrarà  al Centre Cívic Les Corts de Barcelona, al carrer de Dolors Masferrer i Bosch, 33-35.

La celebració començarà divendres 19 de setembre a la Palma de Cervelló, organitzada per la Konfraria de la Vila del Pingüí, i continuarà el dissabte 20 a Barcelona.

Programa de divendres (La Palma de Cervelló)

Hora Títol Ponent
16:00-18:00 Creació de materials amb Cycles Andreu Cabré
16:00-20:00 Introducció al QGIS 2.0 Carlos López Quintanilla
19:00-20:00 Ubuntu Josep Gallart
16:00-21:00 Viquimarató Àlex Hinojo
18:00-19:00 Taula rodona: migracions Josep Gallart
18:00-20:00 Demo drones+OpenCV G. Giménez,  V. Vaquero, E. Riba
20:00-21:00 Robòtica i programari lliure Martí Morta
17:30-21:00 Linux Install Party Viquipèdia
21:00 Sopar de germanor

Resum d’horaris en pdf

Programa de dissabte (Barcelona)

Hora Títol Ponent Confirmada
10:00-10:10 Introducció a la Viquipèdia Dvdgmz / Josep Sànchez
10:15-10:55 FreeBSD Roger Pau
11:00-11:55 Nano Arduino Jordi Binefa
12:00-12:55 Sessió de dubtes d’edició de la Viquipèdia Dvdgmz / Josep Sànchez No
13:00-13:55 Web2Py i PyNuke Javier Antó
16:00-16:55 F-Droid Daniel Martí
17:00-17:55 Open Data Lliure No
18:00-18:30 Conclusions del taller d’edició de la Viquipèdia Viquipèdia No
18:30-19:30 Fòrum obert Caliu


Deixa un comentari

El SIMBa no farà sessions regulars durant aquest curs

SIMBaL’equip organitzador del Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona (SIMBa), davant de la previsible disminució d’assistents de cara al curs que tot just comença, ha decidit minvar l’activitat de sessions. Durant aquest curs no es programaran xerrades periòdiques però es manté oberta la possibilitat d’organitzar-ne de puntuals, a petició d’algun interessat o per celebrar algun esdeveniment especial.

La decisió es va comunicar el 2 de setembre en un missatge a la llista de correu del seminari, on s’aprofitava per fer balanç d’aquests 3 anys. Des de les acaballes del curs 2011-2012 s’han celebrat 64 sessions, amb una assistència mitjana de 12 persones i alguns pics de 20.

Des d’aquest blog, tal i com hem fet fins ara, informarem, sempre que sigui possible, dels propers actes i esdeveniments.

Adjuntem el comunicat íntegre de l’equip organitzador:

Benvolgut/da company/a,

Després de tres anys d’activitat ininterrompuda, des de l’organització hem decidit realitzar una parada parcial del seminari.

Tal i com es va comentar en la darrera sessió, de cara a aquest curs que ara comença preveiem que disminueixi el nombre d’assistents, i per això ens sembla oportú disminuir-ne l’activitat. Tot i això, també ens sembla una llàstima eliminar el seminari completament. Considerem que el SIMBa ha tingut una molt bona trajectòria durant aquests tres anys. Com proven les 64 xerrades amb una assistència mitjana d’unes 12 persones amb alguns pics de més de 20 persones.

A més a més, també ha ajudat a connectar gent de diferents departaments, la qual cosa hauria sigut molt difícil sense el SIMBa. Gràcies al seminari s’ha creat un grup d’estudiants de doctorat que han realitzat activitats diverses, no només en l’àmbit purament acadèmic. En totes aquestes activitats sempre s’ha intentat involucrar tothom i s’han deixat les portes obertes a tothom que hi volgués participar.

Per tant no considerem que el seminari s’acabi per sempre, sinó que deixem la porta oberta a possibles sessions durant el proper curs. De cara a aquest any organitzarem les xerrades sempre que algú ho demani, però no fixarem un horari ni una aula, sinó que mirarem de posar-nos d’acord amb la persona que faci la xerrada per tal que vagi bé.

Si voleu explicar alguna cosa que us sembli interessant, organitzar una sessió especial per celebrar algun esdeveniment (Nadal, Sant Jordi, etc.), un debat sobre un tema científic d’actualitat o bé coneixeu algun visitant que ens pot fer una xerrada interessant, feu-nos-ho saber i intentarem fer una sessió amb el corresponent certificat.

Així mateix, si teniu ganes de formar part de l’organització d’una forma més activa i aprofitar la infraestructura que el seminari ja té, també us animem a enrolar-vos en l’organització a l’hora de buscar xerrades.

Dit això només ens queda agrair a tots els que heu fet possible el seminari: organitzadors, conferenciants i assistents, sobretot, a tots aquells que heu vingut regularment que, amb el vostre entusiasme, heu fet que sigui un plaer organitzar aquesta activitat. Així mateix, també volem agrair al bloc de la biblioteca per la publicitat incondicional que ens ha realitzat. I per últim, no ens volem deixar aquells que van iniciar el SIMBa però que per circumstàncies de la vida han hagut de marxar a l’estranger a seguir la seva carrera professional: en David Martí i la Mireia Besalú, sense ells aquesta activitat no s’hauria iniciat mai.

Molt bon inici de curs

L’equip organitzador del SIMBa


Deixa un comentari

Maryam Mirzakhani, la primera dona en guanyar la Medalla Fields

Els 4 guardonats amb la Medalla Fields 2014

Fotografia del Mathematisches Forschungsinstitut Oberwolfach gGmbH (MFO), sota llicència cc-by-sa 2.0

Per primera vegada des de la institució del premi l’any 1936, una dona, Maryam Mirzakhani, ha guanyat la Medalla Fields, que atorga la Unió Matemàtica Internacional (IMU, en les sigles angleses), “per les seves extraordinàries contribucions a la dinàmica i la geometria de les superfícies de Riemann i els seus espais modulars.”

Mirzakhani, nascuda i criada a Iran, i actualment investigadora de la Universitat de Stanford (Califòrnia), va ser proclamada guanyadora el 13 d’agost a la cerimònia celebrada a Seül, durant el Congrés Internacional de Matemàtics (ICM2014), que organitza cada 4 anys la IMU. En la mateixa cerimònia es van concedir tres medalles més: a l’austríac Martin Hairer, de 38 anys, professor de la Universitat de Warwick (Regne Unit), al canadenc Manjul Bhargava, de 40 anys i de la Universitat de Princeton (EUA) i al brasiler Artur Avila, de 35 anys, de l’Institut de Matemàtiques de Jussieu (França).

Maryam Mirzakhani va néixer el 1977 a Teheran, en un ambient agradable (malgrat la guerra Iran-Iraq) i amb uns pares que l’encoratjaven i li donaven suport. De ben joveneta es va decantar més per la literatura, però va ser a l’últim curs de secundària que va començar a interessar-se per les matemàtiques, empesa una mica pel seu germà gran, que li explicava el que aprenia a l’escola. El primer record que conserva referent a les matemàtiques, és l’impacte que li va causar la història de la resolució del problema de l’addició dels números, de l’1 al 100. Quan Gauss era un nen, el seu professor va plantejar a classe el problema consistent en sumar tots els números naturals, de l’1 al 100. Gauss va ser el primer a trobar la solució: 5050. Aquella solució, bella i elegant, vas fascinar Mirzakhani.

El 1999 es va llicenciar en Matemàtiques la Universitat de Sharif i el 2004 es va doctorar a la Universitat de Harvard. Els seus camps d’estudi són l’espai de Teichmüller, la geometria hiperbòlica, la teoria ergòdica i la geometria simplèctica.

La majoria de problemes a què em dedico tenen relació amb estructures geomètriques en superfícies i les seves deformacions. Estic especialment interessada en superfícies hiperbòliques. A vegades, les propietats d’una superfície hiperbòlica fixa es poden entendre millor estudiant l’espai modular (moduli space) que parametritza totes les estructures hiperbòliques en una superfície topològica determinada.

 Més informació

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 286 other followers