Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

20ª Nit de les Telecomunicacions i de la Informàtica

20ª Nit de les Telecomunicacions i la InformàticaEl dia 26 de febrer se celebrarà a l’Auditori de Barcelona la 20ª Nit de les Telecomunicacions i la Informàtica, organitzada conjuntament per l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació (Telecos.cat) i el Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya (COEINF). La Nit, que es va celebrar per primera vegada l’any 1995, és l’acte pioner i de referència del sector a casa nostra.

Durant la jornada es lliuraran diversos premis: Premis de La Nit, Premis Salvà i Campillo —en reconeixement a la personalitat de l’any i al jove emprenedor—;  els Premis Alan Turing, de reconeixement al CIO de l’any i a la responsabilitat social; i el Premi d’honor de La Nit.

Programa

  • 18:30. Acreditacions.
  • 19:30. Intro musical i benvinguda, a càrrec del periodista Xavier Graset, conductor de la Nit.
  • 19:35. Presentació oficial de l’acte, a càrrec de l’Il·lm. Sr. Mingo Olmos, degà del Col·legi d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya, i del Sr. Joan Solé, president de l’Associació Catalana d’Enginyers de Telecomunicació.
  • 19:40. Intervenció via vídeo del Sr. Günter Oettinger, comissari europeu de Societat i Economia Digital.
  • 19:45. Conferència “La innovació disruptiva”, a càrrec de Xavier Verdaguer (emprenedor en sèrie i fundador de l’Imagine Creativity Center de Silicon Valley).
  • 20:30. Cerimònia d’entrega de Premis i Reconeixements, amb la participació de l’Excm. Sr. Xavier Trias, alcalde de Barcelona.
  • 21:05. Cloenda institucional, a càrrec de l’Hble. Sra. Joana Ortega, vicepresidenta del Govern de la Generalitat i titular del Departament de Governació i Relacions Institucionals.
  • 21:30. Còctel

Resum de la 19ª edició

Galeria fotogràfica de la 19ª edició


Deixa un comentari

Nou sistema per accedir a les bases de dades, revistes i llibres electrònics de la UB

Originally posted on Blog CRAI UB:

Jaume [Il·lustració de Jaume Clotet, utilitzada amb autorització de l’autor]

El dia 9 de febrer de 2015 es posa en funcionament un nou sistema per accedir als recursos d’informació (revistes, bases de dades i llibres electrònics) de la Universitat de Barcelona.

L’objectiu d’aquest canvi és el de millorar el sistema de gestió dels accessos a aquests recursos electrònics.

A partir del dia 9 doncs, tots els membres de la comunitat universitària amb identificador UB, podreu accedir-hi de la mateixa manera que accediu a la vostra intranet, és a dir, si sou personal docent (PDI) i d’administració i serveis (PAS), ho fareu amb el número de DNI, i si sou estudiants, amb l’indicador de Mon UB.

Aquest sistema que ara s’implementa és el sistema SIRE, Servei Intermediari a Recursos Electrònics (proxy), que ja s’aplica ara quan accediu des de fora de la UB.

Aquest sistema d’accés és personal i intransferible, i permet una única sessió…

View original 153 more words


1 comentari

Es compleixen 150 anys de la publicació d’«Alícia al país de les meravelles»

Portada de la primera edició (1865)

Portada de la primera edició (1865). Imatge de domini públic

Enguany s’escau el 150è aniversari de la publicació d’una de les obres més cèlebres de la literatura de l’absurd: Alice’s Adventures in Wonderland. Escrita pel matemàtic i sacerdot anglicà Charles Lutwidge Dodgson —sota el pseudònim de Lewis Carroll— s’ha considerat una de les obres fonamentals de la literatura infantil, malgrat els diversos nivells de lectura que admet i la dificultat que representa, per a un infant del nostre temps, entendre els jocs, matisos i acudits d’un llibre adreçat a lectors anglesos de l’època victoriana.

La primera traducció al català —Josep Carner, 1927— amb il·lustracions de Lola Anglada i publicada per Mentora, tenia per títol Alícia en terra de meravelles. La segona traducció, obra de Salvador Oliva (1996), es va publicar amb el títol Alícia al país de les meravelles a Empúries. Finalment, el 1990, Barcanova en va publicar una nova edició, traduïda per Víctor Compta, sota el títol Les aventures d’Alícia, que inclou Les aventures d’Alícia en terra de meravelles i A través del mirall i allò que Alícia va trobar a l’altra banda. Les dues últimes edicions conserven les il·lustracions originals.

L’origen de la novel·la

La novel·la es va gestar un dia d’estiu de 1862 quan Dodgson improvisava, durant un trajecte en barca amb les germanes Lorina, Alice i Edith Liddell, les aventures d’Alícia en un món màgic i imaginari. Sembla que Alice va quedar tan fascinada pel relat que va demanar-li una còpia transcrita, a la qual cosa ell va accedir. Dodgson li va lliurar el manuscrit de 90 pàgines i 37 il·lustracions el novembre de 1864. Animat pels seus amics, va decidir revisar-la, ampliar-la i publicar-la. Va eliminar referències personals i hi va afegir dos capítols. Les il·lustracions de la primera edició impresa (1865) es van encarregar a John Tenniel.

Dedicatòria de Hodgson a Alice

Molts anys després, Alice es va veure forçada a subhastar l’original, que va anar a parar a mans d’un col·leccionista nord-americà. Segons algunes fonts va retornar a Gran Bretanya el 1948 quan un grup de “benefactors nord-americans” en van fer donació a la British Library, en reconeixement al paper que van jugar els britànics durant la Segona Guerra Mundial. Altres informacions expliquen que va ser la Library of Congress qui, després d’aconseguir els fons necessaris per adquirir l’original en un altra subhasta, el va donar, en senyal de bona voluntat, al Museu Britànic.

Manuscrit original d'Alice's Adventures in Wonderland

Manuscrit original d’Alice’s Adventures in Wonderland, dipositat a la British Library i digitalitzat per a la consulta en línia

El 1871 es va publicar la segona part del relat, Through the Looking-Glass, and What Alice Found There, traduïda al català com a Alícia a través de l’espill (Amadeu Viana, Quaderns Crema, 1985) i posteriorment com A través del mirall i allò que Alícia va trobar a l’altra banda, integrada en la ja citada traducció de Víctor Compta per a Barcanova, que reunia les dues obres.

Alícia anotada

Des del punt de vista matemàtic, l’edició més interessant d’Alícia és sens dubte la de Martin Gardner (1914-2010), divulgador de la ciència, escriptor i destacat escèptic, popularment conegut pels seus articles sobre matemàtica recreativa.

L’any 1960 va publicar The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass, una edició comentada, farcida d’aclariments filosòfics, lingüístics i científics, que reunia i interpretava els dos textos principals de Lewis Carroll, Alice’s Adventures in Wonderland (1865) i Through the Looking-Glass (1871), acompanyats de les il·lustracions originals de John Tenniel. L’any 1990 Gardner en va publicar una segona part, More annotated Alice (Random House) i el 1991 es va publicar The Complete Annotated Alice (Voyager, 1991), que actualitzava i combinava els dos anteriors. Finalment el 1999, Norton & Company en publicaria l’edició definitiva, amb el títol Annotated Alice: The Definitive Edition. L’obra original, traduïda per Francisco Torres Oliver, es va publicar en castellà a Akal l’any 1983.

L’edició anotada de Martin Gardner, amb tal profusió de notes explicatives, posa de manifest fins a quin punt molts aspectes de l’obra de Carroll escapen de la comprensió, no només dels infants actuals sinó de la majoria d’adults contemporanis.

En el caso de ALICIA nos enfrentamos con un tipo de disparate muy extraño y complicado, escrito para lectores británicos de otro siglo, y necesitamos saber muchísimas cosas que no están en el texto si queremos captar todo su sabor y su gracia. Peor aún: algunos chistes de Carrroll sólo podrían comprenderlos los residentes de Oxford; otros, más personales, las encantadoras hijas del decano Liddell nada más. 

Si bé és molt discutible que Alícia al país de les meravelles es pugui considerar alegrement literatura infantil, és més que evident que Alícia anotada s’adreça específicament a adults interessats a copsar-ne tot l’abast.

Més informació:


Deixa un comentari

La RSME edita «Gardner para principiantes: enigmas y juegos matemáticos»

Gardner para principiantesLa Real Sociedad Matemática Española (RSME) ha editat, amb aquest títol, un nou volum de la col·lecció Biblioteca Estímulos Matemáticos. Aprofitant el centenari de Martin Gardner, celebrat l’any passat, i amb la intenció de continuar la seva tasca divulgativa, van demanar a diverses persones si voldrien contribuir en aquesta obra col·lectiva. La proposta va tenir tan bona acollida que finalment es publicarà més d’un títol amb les col·laboracions recollides.

El plantejament del llibre és, d’alguna manera, continuar el camí iniciat per Gardner en les seves col·laboracions periòdiques a Scientific American i “convertir centenars de nens en matemàtics”. L’obra s’adreça especialment a estudiants d’ESO i Batxillerat, convidant-los a endinsar-se en el món de la matemàtica recreativa, una àrea ignorada pels currículums escolars.

Gardner para principiantes, coordinat per Fernando Blasco, s’estructura en 14 articles —un per a cada carta de la baralla francesa, més un comodí— i proposa, no només una lectura atenta, sinó també un seguit d’activitats per posar en pràctica. Hi ha problemes, enigmes, les matemàtiques de les bombolles de sabó, una introducció a la criptografia, als grafs, paradoxes, i molts altres aspectes menys coneguts de les matemàtiques.

Entre els col·laboradors, hi trobareu alguns vells coneguts d’aquest blog, com Anton Aubanell, Claudi Alsina, Fernando Blasco o Clara Grima. La resta, són Pedro Alegría, Migel Ángel Morales, María Luz Callejo, Raúl Ibáñez, Ana De La Fuente, Manuel García, Adela Rodríguez, Roger B. Nelsen, Bernardo Recamán, Esteban Serrano, Vicente Meavilla, Jorge Luengo i Isabel Queralt.

Font: Boletín de la RSME, nº 432 (19/01/2015)


Deixa un comentari

Taller i competició de robòtica i intel·ligència artificial

s construïts amb LEGO, 6/11/09

La Facultat de Matemàtiques organitza novament el taller i competició de robòtica, adreçat a alumnes de Batxillerat. L’activitat, que és gratuïta, requereix inscripció prèvia. El termini per formalitzar-la s’exhaureix el dia 31 de gener.

Cada centre que hi vulgui participar, pot presentar un equip d’entre 2 i 4 alumnes, a banda del tutor responsable. Convé que el centre tingui un robot Lego Mindstorm, tot i que no és imprescindible. En cas de no tenir-lo, la Facultat el pot deixar, sempre que la demanda no supera la oferta.

El taller s’organitza en 6 sessions prèvies a la competició final. Se celebraran cada divendres entre el 13 de febrer i el 25 de març, a les 17:10. El dia 6 de febrer es farà una presentació del taller, destinada als tutors. La competició final se celebrarà el dia 25 de març, en el context de la Matefest-Infofest 2015.

Final de la competició de l’any 2011

Més informació:

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 337 other followers