Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Nova versió del Campus Virtual de la UB

Originally posted on Blog dels CRAI Biblioteques de Farmàcia i del Campus de l'Alimentació:

Durant els dies 22 i 23 s’ha procedit a la instal·lació d’una nova versió del Campus Virtual de la UB. A continuació us detallem les novetats de la mateixa:

1. Millora del bloc central Resum de cursos (UB Resum del curs). Ara podeu triar el número de cursos que voleu que es mostrin amb el desplegable Nombre de cursos a mostrar. Al final del bloc veureu quants cursos teniu amagats i l’opció de mostrar-los tots.

campus1

2. Les icones d’edició d’un recurs o activitat, es mostren ara com una llista en clicar l’opció Edita.

campus2

3. Els formularis de configuració donen l’opció de col·lapsar o expandir els diferents camps.

campus3

4. Hi ha una nova opció al menú UB Administració per carregar alumnes en grups a partir d’un fitxer de text. Aquest procés permet carregar en grups, alumnes que ja estan inscrits al curs. Aquest sistema no serveix però per inscriure nous alumnes

View original 199 more words


Deixa un comentari

La UB celebra la III Trobada de Divulgadors Científics

III Trobada de Divulgadors UBEl 16 de juliol, de 9:00 a 18:30, se celebrarà a la finca Agustí Pedro i Pons (Vallvidrera, Barcelona) la III Trobada de Divulgadors UB. La trobada, organitzada per la Unitat de Cultura Científica i Innovació (UCC+i) de l’Àrea de Comunicació de la Universitat de Barcelona (UB), consistirà en una jornada de treball interna, amb l’objectiu principal de generar un espai d’intercanvi pel que fa a experiències de divulgació.

A la tarda es faran dos tallers pràctics. El primer consistirà en la gravació de petites peces de vídeo en les quals els participants hauran de definir conceptes científics relacionats amb el seu àmbit, seguint les indicacions i recomanacions oferts al llarg de la jornada. L’objectiu és elaborar, entre tots, un mena de diccionari de conceptes científics bàsics. El segon taller consistirà en preparar, per grups, les activitats del futur Festival de la Ciència de la UB.

La Trobada s’adreça a personal investigador de la UB, interessat en la divulgació científica. Hi ha 30 places disponibles i se seguirà l’ordre d’inscripció a l’hora de seleccionar els participants, però s’intentarà que hi quedin representades les diferents àrees de coneixement.

Més informació:


Deixa un comentari

II Jornada CIRAX a la Facultat de Matemàtiques

CIRAXEl Col·laboratori Interuniversitari de Recursos d’Aprenentatge en Xarxa (CIRAX) celebrarà la II Jornada CIRAX divendres 11 de juliol a la Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB). La jornada s’adreça especialment al professorat que imparteix assignatures introductòries de l’àmbit de les matemàtiques, però també al professorat universitari de matemàtiques en general i al personal de suport a la docència.

S’hi presentaran les experiències de la prova pilot i els objectius d’aquest any.

Programa

9:30-10:00 – Arribada
10:15-10:30 – Presentació del pla d’acció per al 2014
10:30 – 11:30 – Taula rodona “Seguiment i avaluació dels estudiants mitjançant l’ús de recursos digitals”. Participants: Lluc Cabanach, Pere Cruells, Vanesa Daza, Jaume Pujol. Moderadors: Teresa Sancho, Joan Carles Naranjo.
11:30 – 12:00 – Pausa i cafè
12:00 – 13:30

  • Taller 1: Exploració de l’espai matesquizzes i integració a les plataformes existents. Responsable: Mireia Besalú.
  • Taller 2: Creació de qüestionaris amb wiris-quizzes. Responsables: Marc Guinjoan i Joana Villalong.

13:30 – 14:00 – Reflexions i propostes. Cloenda II Jornada CIRAX.

Si hi voleu participar, cal que us hi inscriviu primer, omplint aquest formulari.

CIRAX

La finalitat del CIRAX és promoure i consolidar una comunitat docent activa en la creació i compartició de recursos i metodologies per a l’aprenentatge, amb l’objectiu de poder millorar la qualitat docent. Per aconseguir-ho s’ha creat un repositori que permet compartir-hi materials, ja sigui per preparar una assignatura o altres propostes o treballs docents. L’objectiu és que el repositori esdevingui un lloc de referència per al professorat universitari d’àmbit català.

La prova pilot d’aquest programa es va fer al 2013 i es va centrar en l’activitat docent al voltant de les assignatures introductòries de fonaments de matemàtiques o matemàtiques bàsiques, que els estudiants segueixen abans de cursar les assignatures quantitatives pròpies dels seus primers estudis universitaris.

L’objectiu principal de CIRAX és acordar mecanismes de compartició, catalogació i classificació dels recursos per al seu desenvolupament i ús, així com cercar sistemes de treball col·laboratiu que puguin ser aplicats a altres disciplines.


Deixa un comentari

SIMBa: Restricted and unrestricted weak type operators on Lorentz spaces

Dilluns, 16 de juny, se celebrarà una nova sessió del Seminari Informal de Matemàtiques de Barcelona (SIMBa).

Speaker: Tommaso Bruno
Universitat: Università degli Studi di Milano-Bicocca /UB

Data: dilluns, 16 de juny de 2014
Hora: 17:45, cafè; 18:00, inici. 19:00: Assemblea. 19:30: Inici preparatius sopar de germanor.
Lloc: Aula IMUB (al terrat), Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona.

Títol: Restricted and unrestricted weak type operators on Lorentz spaces.
Resum: Many important operators in harmonic analysis are not bounded when acting between certain function spaces, and only satisfy a boundedness inequality if restricted to characteristic functions of measurable sets. We shall study when this restricted property is equivalent to a stronger type of boundedness of the operator. Lorentz spaces arise as the natural context for these problems and a brief introduction will be worthwhile; we will also show that the measure space on which they are considered strongly influences the behaviour of the operator. In particular, we shall focus on restricted weak type (1,1) that turns out to be the critical and most interesting case. Many positive and few negative results have been proved but in some situations optimal conditions are still unknown. In the hope of receiving useful suggestions, some open questions will be presented at the end.

Anunci especial: Recordem que en acabar el seminari farem el sopar de final de curs.

Si voleu rebre informació dels propers seminaris us podeu subscriure a la llista de correu. Si voleu contactar amb els responsables podeu escriure un missatge a seminari(dot)simba(at)ub(dot)edu.


4 comentaris

Queixes per la dificultat de l’examen de matemàtiques de selectivitat

Si l’any passat l’examen de matemàtiques de Selectivitat va ser notícia per un enunciat erroni, enguany no ha estat exempt de polèmica. Molts estudiants s’han queixat de l’enorme dificultat dels problemes, fins el punt que Joel, un alumne premiat els darrers quatre anys a les proves Cangur, ha declarat a l’Agència EFE que els dos problemes d’àlgebra eren “molt complicats”, especialment el primer. Els dos problemes d’anàlisi eren “els més assequibles”, tot i ser complexos, i els dos de geometria, “difícils”.

Problema 1 i 2 de la prova de Matemàtiques de Selectivitat 2014

Fernando, professor de Matemàtiques d’un centre de Sant Adrià de Besòs (Barcelona), ha assegurat que el nivell era mitjà-alt, i ha precisat que el més complicat han estat les variables, a banda de ressaltar un excés de “paraules tècniques” en les preguntes i els enunciats rebuscats, tot i que ha aclarit que són com altres anys.

El malestar generat per la situació s’ha traduït en una petició en línia a través de change.org per demanar, a la Generalitat de Catalunya i a la Direcció de les Proves d’Accés a la Universitat (PAU), que es repeteixi l’examen de Matemàtiques Científiques i Tecnològiques. Fins al moment de redactar aquest text s’han aconseguit 7.000 signatures.

Més informació

Font: Feemcat


Deixa un comentari

Eugene Goostman i el test de Turing: en fem un gra massa?

Eugene GoostmanEl cap de setmana passat, molts mitjans de la premsa generalista es van fer ressò d’una informació provinent de la Universitat de Reading (Regne Unit), segons la qual, un ordinador hauria superat per primera vegada el Test de Turing. Segons les primeres informacions, Eugene Goostman, un chat bot o bot conversacional programat per Vladimir Veselov i Eugene Demchenko, que simula la personalitat d’un adolescent de 13 anys, hauria aconseguit enganyar un 33% dels 150 jutges de la prova i fer-los creure que estaven conversant amb un ésser humà. De seguida, però, els mitjans especialitzats, majoritàriament digitals, van començar a treure ferro a l’assumpte i a rebaixar l’eufòria per una suposada fita que ni és tal ni té conseqüències significatives.

El test de Turing

El test de Turing

Imatge de Bilby, de domini públic

El test de Turing és la prova que va proposar Alan Turing per demostrar l’existència d’intel·ligència en una màquina. El va concretar en un article Computing machinery and intelligence—, publicat l’octubre de 1950 a la revista Mind i es fonamenta en la hipòtesi que si una màquina es comporta en tots els aspectes com a intel·ligent, llavors ha de ser intel·ligent.

La prova consisteix en situar un jutge, una màquina i una persona en diferents habitacions. Els dos participants han des respondre les preguntes del jutge, que té l’objectiu de descobrir qui és l’ésser humà i qui la màquina. Turing va vaticinar que a finals de segle XX seria possible programar una màquina per mantenir una conversa de 5 minuts i enganyar el 30% d’humans.

“It will simplify matters for the reader if I explain first my own beliefs in the matter. Consider first the more accurate form of the question. I believe that in about fifty years time it will be possible to programme computers with a storage capacity of about 109, to make them play the imitation game so well that an average interrogator will not have more than 70 per cent chance of making the right identification after five minutes of questioning. The original question, ‘Can machines think?’ I believe to be too meaningless to deserve discussion. Nevertheless I believe that at the end of the century the use of words and general educated opinion will have altered so much that one will be able to speak of machines thinking without expecting to be contradicted.”

Per què no n’hi ha per tant?

Malgrat el rebombori que la notícia ha suscitat, hi ha diversos aspectes que en rebaixen l’impacte, però que molts mitjans no han tingut en compte, ja sigui per les presses o per no haver contrastat les fonts

  • No és la primera vegada, ni la segona, que un bot passa el test. L’any 1991, un bot anomenat PC Therapist va participar en un test de Turing i va enganyar el 50% dels jutges participants. L’any 2011, el cleverbot programat per Rollo Carpenter va aconseguir enganyar més del 59% d’humans presents —30 jutges i més de 1000 persones de públic.
  • Eugene Goostman no és un ordinador, és un programa dissenyat específicament per superar la prova. Simula la personalitat i els coneixements d’un adolescent ucraïnès de 13 anys. És aquest el perfil més significatiu per concloure, en cas de superar el test, que és intel·ligent? En altres paraules: no és un objectiu molt més fàcil que Stephen Hawking, per exemple?
  • La prova proposada per Turing mirava de determinar si una màquina posseïa intel·ligència a partir de la seva habilitat per mantenir una conversa. Però avui en dia hi ha força consens a considerar que la intel·ligència va molt més enllà de ser capaç de respondre preguntes en llengua natural. Manuel de León, director de l’Instituto de Ciencias Matemáticas (ICMAT), considera que el desenvolupament de la intel·ligència artificial ja no va per aquest camí: «esta victoria no supone ningún avance, no va a cambiar las cosas. Es más la parte icónica, sobre todo ahora que hemos celebrado el año de Turing, la repercusión social y mediática».

Com a curiositat, podeu mantenir una conversa amb Eugene Goostman

Més informació

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 249 other followers