Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Es compleixen 150 anys de la publicació d’«Alícia al país de les meravelles»

Portada de la primera edició (1865)

Portada de la primera edició (1865). Imatge de domini públic

Enguany s’escau el 150è aniversari de la publicació d’una de les obres més cèlebres de la literatura de l’absurd: Alice’s Adventures in Wonderland. Escrita pel matemàtic i sacerdot anglicà Charles Lutwidge Dodgson —sota el pseudònim de Lewis Carroll— s’ha considerat una de les obres fonamentals de la literatura infantil, malgrat els diversos nivells de lectura que admet i la dificultat que representa, per a un infant del nostre temps, entendre els jocs, matisos i acudits d’un llibre adreçat a lectors anglesos de l’època victoriana.

La primera traducció al català —Josep Carner, 1927— amb il·lustracions de Lola Anglada i publicada per Mentora, tenia per títol Alícia en terra de meravelles. La segona traducció, obra de Salvador Oliva (1996), es va publicar amb el títol Alícia al país de les meravelles a Empúries. Finalment, el 1990, Barcanova en va publicar una nova edició, traduïda per Víctor Compta, sota el títol Les aventures d’Alícia, que inclou Les aventures d’Alícia en terra de meravelles i A través del mirall i allò que Alícia va trobar a l’altra banda. Les dues últimes edicions conserven les il·lustracions originals.

L’origen de la novel·la

La novel·la es va gestar un dia d’estiu de 1862 quan Dodgson improvisava, durant un trajecte en barca amb les germanes Lorina, Alice i Edith Liddell, les aventures d’Alícia en un món màgic i imaginari. Sembla que Alice va quedar tan fascinada pel relat que va demanar-li una còpia transcrita, a la qual cosa ell va accedir. Dodgson li va lliurar el manuscrit de 90 pàgines i 37 il·lustracions el novembre de 1864. Animat pels seus amics, va decidir revisar-la, ampliar-la i publicar-la. Va eliminar referències personals i hi va afegir dos capítols. Les il·lustracions de la primera edició impresa (1865) es van encarregar a John Tenniel.

Dedicatòria de Hodgson a Alice

Molts anys després, Alice es va veure forçada a subhastar l’original, que va anar a parar a mans d’un col·leccionista nord-americà. Segons algunes fonts va retornar a Gran Bretanya el 1948 quan un grup de “benefactors nord-americans” en van fer donació a la British Library, en reconeixement al paper que van jugar els britànics durant la Segona Guerra Mundial. Altres informacions expliquen que va ser la Library of Congress qui, després d’aconseguir els fons necessaris per adquirir l’original en un altra subhasta, el va donar, en senyal de bona voluntat, al Museu Britànic.

Manuscrit original d'Alice's Adventures in Wonderland

Manuscrit original d’Alice’s Adventures in Wonderland, dipositat a la British Library i digitalitzat per a la consulta en línia

El 1871 es va publicar la segona part del relat, Through the Looking-Glass, and What Alice Found There, traduïda al català com a Alícia a través de l’espill (Amadeu Viana, Quaderns Crema, 1985) i posteriorment com A través del mirall i allò que Alícia va trobar a l’altra banda, integrada en la ja citada traducció de Víctor Compta per a Barcanova, que reunia les dues obres.

Alícia anotada

Des del punt de vista matemàtic, l’edició més interessant d’Alícia és sens dubte la de Martin Gardner (1914-2010), divulgador de la ciència, escriptor i destacat escèptic, popularment conegut pels seus articles sobre matemàtica recreativa.

L’any 1960 va publicar The Annotated Alice : Alice’s adventures in wonderland and Through the looking glass, una edició comentada, farcida d’aclariments filosòfics, lingüístics i científics, que reunia i interpretava els dos textos principals de Lewis Carroll, Alice’s Adventures in Wonderland (1865) i Through the Looking-Glass (1871), acompanyats de les il·lustracions originals de John Tenniel. L’any 1990 Gardner en va publicar una segona part, More annotated Alice (Random House) i el 1991 es va publicar The Complete Annotated Alice (Voyager, 1991), que actualitzava i combinava els dos anteriors. Finalment el 1999, Norton & Company en publicaria l’edició definitiva, amb el títol Annotated Alice: The Definitive Edition. L’obra original, traduïda per Francisco Torres Oliver, es va publicar en castellà a Akal l’any 1983.

L’edició anotada de Martin Gardner, amb tal profusió de notes explicatives, posa de manifest fins a quin punt molts aspectes de l’obra de Carroll escapen de la comprensió, no només dels infants actuals sinó de la majoria d’adults contemporanis.

En el caso de ALICIA nos enfrentamos con un tipo de disparate muy extraño y complicado, escrito para lectores británicos de otro siglo, y necesitamos saber muchísimas cosas que no están en el texto si queremos captar todo su sabor y su gracia. Peor aún: algunos chistes de Carrroll sólo podrían comprenderlos los residentes de Oxford; otros, más personales, las encantadoras hijas del decano Liddell nada más. 

Si bé és molt discutible que Alícia al país de les meravelles es pugui considerar alegrement literatura infantil, és més que evident que Alícia anotada s’adreça específicament a adults interessats a copsar-ne tot l’abast.

Més informació:


Deixa un comentari

La RSME edita «Gardner para principiantes: enigmas y juegos matemáticos»

Gardner para principiantesLa Real Sociedad Matemática Española (RSME) ha editat, amb aquest títol, un nou volum de la col·lecció Biblioteca Estímulos Matemáticos. Aprofitant el centenari de Martin Gardner, celebrat l’any passat, i amb la intenció de continuar la seva tasca divulgativa, van demanar a diverses persones si voldrien contribuir en aquesta obra col·lectiva. La proposta va tenir tan bona acollida que finalment es publicarà més d’un títol amb les col·laboracions recollides.

El plantejament del llibre és, d’alguna manera, continuar el camí iniciat per Gardner en les seves col·laboracions periòdiques a Scientific American i “convertir centenars de nens en matemàtics”. L’obra s’adreça especialment a estudiants d’ESO i Batxillerat, convidant-los a endinsar-se en el món de la matemàtica recreativa, una àrea ignorada pels currículums escolars.

Gardner para principiantes, coordinat per Fernando Blasco, s’estructura en 14 articles —un per a cada carta de la baralla francesa, més un comodí— i proposa, no només una lectura atenta, sinó també un seguit d’activitats per posar en pràctica. Hi ha problemes, enigmes, les matemàtiques de les bombolles de sabó, una introducció a la criptografia, als grafs, paradoxes, i molts altres aspectes menys coneguts de les matemàtiques.

Entre els col·laboradors, hi trobareu alguns vells coneguts d’aquest blog, com Anton Aubanell, Claudi Alsina, Fernando Blasco o Clara Grima. La resta, són Pedro Alegría, Migel Ángel Morales, María Luz Callejo, Raúl Ibáñez, Ana De La Fuente, Manuel García, Adela Rodríguez, Roger B. Nelsen, Bernardo Recamán, Esteban Serrano, Vicente Meavilla, Jorge Luengo i Isabel Queralt.

Font: Boletín de la RSME, nº 432 (19/01/2015)


Deixa un comentari

Taller i competició de robòtica i intel·ligència artificial

s construïts amb LEGO, 6/11/09

La Facultat de Matemàtiques organitza novament el taller i competició de robòtica, adreçat a alumnes de Batxillerat. L’activitat, que és gratuïta, requereix inscripció prèvia. El termini per formalitzar-la s’exhaureix el dia 31 de gener.

Cada centre que hi vulgui participar, pot presentar un equip d’entre 2 i 4 alumnes, a banda del tutor responsable. Convé que el centre tingui un robot Lego Mindstorm, tot i que no és imprescindible. En cas de no tenir-lo, la Facultat el pot deixar, sempre que la demanda no supera la oferta.

El taller s’organitza en 6 sessions prèvies a la competició final. Se celebraran cada divendres entre el 13 de febrer i el 25 de març, a les 17:10. El dia 6 de febrer es farà una presentació del taller, destinada als tutors. La competició final se celebrarà el dia 25 de març, en el context de la Matefest-Infofest 2015.

Final de la competició de l’any 2011

Més informació:


Deixa un comentari

Collectanea Mathematica se situa al primer quartil dels indicadors bibliomètrics

Collectanea MathematicaCollectanea Mathematica, la revista científica especialitzada en Matemàtiques que edita l’Institut de Matemàtica de la Universitat de Barcelona (IMUB), se situa al primer quartil dels índexs bibliomètrics Source Normalized Impact per Paper (SNIP) i SCImago Journal Rank (SJR). Una altra revista de matemàtiques, Publicacions Matemàtiques, editada pel Departament de Matemàtiques de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), comparteix també qualificació.

Les dades es desprenen de l’estudi elaborat per l’Observatori de la Recerca (OR-IEC), després d’analitzar la presència i la visibilitat de les revistes de l’Estat espanyol i dels territoris de llengua catalana a la base de dades SCOPUS, observant diverses perspectives: territoris, anys, entitats editores, camps científics i, finalment, revistes del primer quartil.

SCOPUS és una base de dades d’ELSEVIER, que indexa gairebé 22.000 revistes especialitzades de prop de 5.000 editorials, a banda d’actes de congressos i llibres. Totes les dades sobre les revistes indexades es poden consultar a Journal Metrics.

Una revista pionera

Josep Maria Orts AracilCollectanea Mathematica és la revista de matemàtiques viva més antiga de l’Estat espanyol. La va fundar Josep Maria Orts Aracil, catedràtic d’Anàlisi matemàtica de la UB, l’any 1948. En uns anys en què la recerca científica a Espanya era molt difícil —només a la Universidad Computense de Madrid es podia obtenir el títol de doctor—, Orts va aconseguir impulsar una publicació, fruit del Seminari de Matemàtiques, que competiria directament amb l’altre títol de recerca matemàtica existent, la Revista Matemática Hispano-Americana, de Madrid.

En plena postguerra, des de l’aïllament i l’autarquia, Orts i els seus col·laboradors van aconseguir uns primers intercanvis científics amb matemàtics d’altres països —Fantappiè, Julia, Blaschke—, que continuarien col·laborant-hi. Ferran Sunyer i Balaguer, una de les poques excepcions en el panorama de mediocritat científica del moment, va aportar-hi articles de qualitat i col·laboracions externes significatives: Dubreil i Macintyre, enrte altres.

A principis de la dècada dels 70, la revista es va estabilitzar sota la direcció de J. Teixidor. Amb la desaparició, el 1983, de la Revista Matemática Hispano-Americana, Collectanea va esdevenir l’únic referent matemàtic de l’Estat. A partir de 1987 s’hi van incorporar nous mètodes d’edició i es va adoptar la revisió sistemàtica, delegada en experts independents.

El salt qualitatiu definitiu es produeix arran de l’any 2000, en coincidir l’Any Internacional de les Matemàtiques i el III Congrés Europeu de Matemàtiques (3ECM), celebrat a Barcelona. La revista, de la mà del recent creat IMUB, emprèn una profunda renovació tècnica i científica que la porta a iniciar una nova sèrie l’any següent. S’amplia el grup d’editors, i amb un suport institucional més explícit, es crea un comitè científic d’editors associats d’alta qualificació. Tot plegat es tradueix en millores substancials pel que fa a l’edició i la presentació, i en el naixement de la versió electrònica.

Des de l’any 2011, tot i que l’edició continua en mans de l’IMUB, la publica el gegant editorial Springer.

Més informació

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 318 other followers