Avui ens fem ressò d’una iniciativa de conseqüències imprevisibles, que hem conegut gràcies a un apunt de Manuel de León a Matemáticos y sus fronteras, el bloc de l’Instituto de Ciencias Matemáticas (ICM) de Madrid.

Timothy Gowers, professor de la Universitat de Cambridge i medalla Fields el 1998, va escriure el dia 21 de gener un apunt al seu bloc —Elsevier — my part in its downfall—, en què criticava durament les pràctiques d’Elsevier, un dels editors més importants en ciències, i en matemàtiques en particular.

Gowers qüestiona la política de preus abusius, l’obligació de subscriure paquets de revistes enlloc de títols concrets (cosa que obliga les biblioteques a haver de quedar-se títols que no desitgen només per tenir els que necessiten), el suport de l’editorial a projectes de llei més que controvertits —Research Works Act, Stop Online Piracy Act (SOPA) i Preventing Real Online Threats to Economic Creativity and Theft of Intellectual Property Act (PIPA), i els seus intents per impedir l’avenç del moviment d’accés obert. I es fa la pregunta fonamental: per què ho hem permès? Per què continuem publicant als seus títols?

Descartades diverses mesures de força —negociacions col·lectives de biblioteques amb Elsevier i dimissió en bloc dels consells editorials, seguint l’exemple de Topology— per la dificultat de coordinar-les, Gowers planteja la qüestió de baix a dalt. Havent pres la decisió personal de no publicar més amb ells i després de rebutjar formar part del consell editorial d’una de les revistes que publiquen, calia fer visible aquesta negativa, que passés del pla personal a l’escena pública tot explicant el per què.

Amb aquest plantejament s’ha posat en marxa The Cost of Knowledge, un web on els matemàtics d’arreu —hores d’ara ja físics, biòlegs, metges, psicòlegs, etc.— poden dir públicament que no publicaran més amb Elsevier. A parer de Gowers, si la resposta és massiva, si els investigadors de les diverses disciplines es neguen a publicar amb el gegant editorial, potser arribarà el moment que s’hauran de replantejar les seves pràctiques.

En el moment d’escriure aquest apunt, 3.323 investigadors de diverses disciplines han dit prou a Elsevier, entre els quals 684 matemàtics, 402 biòlegs, 93 químics, 168 metges, 21 ambientòlegs…

En un moment en què la tecnologia permet, com mai abans, prescindir d’intermediaris, es fa cada vegada més difícil mantenir un model abusiu, basat en la posició de força i la legislació favorable, clarament enfrontat al bé públic i a la lliure circulació de la informació. Com diu Manuel de León:

Recordemos que los matemáticos hacemos nuestra investigación con fondos públicos, escribimos los artículos que enviamos terminados en versiones digitales a las revistas, nosotros mismos revisamos los artículos en peer-review, nosotros somos también los miembros de los comités editoriales de las revistas (a coste cero para las mismas), y después estas revistas son adquiridas, de nuevo con fondos públicos, para que podamos acceder (nosotros y cualquier ciudadano) a los contenidos de nuestro propio trabajo. Además, los consorcios obligan a comprar las revistas en grandes paquetes, en los que uno compra las revistas que le interesan junto con muchas otras que no (usando las excelentes como gancho para el resto).

Font: Matemáticos y sus fronteras