Blog de la Biblioteca de Matemàtiques

Blog de la Biblioteca de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona


Deixa un comentari

Article a Jot Down: “Norman Routledge y el silogismo de Alan Turing”

Jot Down MagazineJot Down Magazine ha publicat un interessant article de Rubén Díaz Caviedes (a Twitter @ruben_caviedes), sobre la relació entre els matemàtics britànics Norman Routledge i Alan Turing.

Ambdós van coincidir, durant el transcurs de la Segona Guerra Mundial, a la base de l’exèrcit de l’aire de Hampshire, treballant per desxifrar els missatges encriptats que transmetien els sistemes de comunicació nazis.

Norman Routledge era el destinatari de la carta que Turing va escriure el 1952, i que tant cèlebre es faria en vaticinar el sil·logisme que, afortunadament, no s’ha esdevingut:

My dear Norman,

I don’t think I really do know much about jobs, except the one I had during the war, and that certainly did not involve any travelling. I think they do take on conscripts. It certainly involved a good deal of hard thinking, but whether you’d be interested I don’t know. Philip Hall was in the same racket and on the whole, I should say, he didn’t care for it. However I am not at present in a state in which I am able to concentrate well, for reasons explained in the next paragraph.

I’ve now got myself into the kind of trouble that I have always considered to be quite a possibility for me, though I have usually rated it at about 10:1 against. I shall shortly be pleading guilty to a charge of sexual offences with a young man. The story of how it all came to be found out is a long and fascinating one, which I shall have to make into a short story one day, but haven’t the time to tell you now. No doubt I shall emerge from it all a different man, but quite who I’ve not found out.

Glad you enjoyed broadcast. Jefferson certainly was rather disappointing though. I’m afraid that the following syllogism may be used by some in the future.

Turing believes machines think
Turing lies with men
Therefore machines do not think

Yours in distress,

Alan

Routledge va ser professor d’un altre matemàtic cèlebre, Stephen Wolfram, creador de Mathematica i de Wolfram Alpha. Wolfram comentava sorprès al seu blog que Routledge mai li va parlar de la seva relació amb Turing i ho atribuïa al fet que, aleshores, Turing no era la celebritat que és avui dia. L’autor sosté, però, que Routledge no va parlar mai de Turing fins a la vellesa, quan va reconèixer la seva condició sexual, segurament per no aixecar sospites sobre ell mateix.


Deixa un comentari

Seixanta anys després, Elisabet II concedeix el perdó a Alan Turing

Alan TuringEl 24 de desembre de l’any que tot just hem deixat enrera, Elisabet II va concedir finalment el perdó reial a Alan Turing.

El perdó a Turing és el resultat de la llarga campanya que va endegar l’any 2009 John Graham Cumming i que va aconseguir que l’aleshores Primer Ministre, Gordon Brown, publiqués una nota de disculpa en diversos mitjans anglesos. Més endavant, el setembre de 2012, William Jones va promoure una petició popular en el mateix sentit, que va obtenir una resposta negativa de la Cambra del Lords.

Carta d'Elisabet II en què "perdona" Alan Turing

Carta d’Elisabet II en què “perdona” Alan Turing. Imatge extreta de The Telegraph

Una vida curta, un llegat immens

L’any 1912 va néixer a Londres Alan Mathison Turing, matemàtic, criptògraf i pare de la informàtica moderna. Malgrat una curta i dissortada vida, les seves aportacions en els camps de la informàtica teòrica i la intel·ligència artificial són universalment reconegudes i cada dia més valorades. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Blechtley Park, el centre de criptografia britànic, analitzant i desxifrant les trasnmissions codificades de l’exèrcit alemany. Va aconseguir trencar el codi que generava la màquina criptogràfica Enigma, cosa que hauria precipitat el final de la guerra en decantar el desenvolupament de la Batalla de l’Atlàntic.

L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores— i acusat d’indecència greu i perversió sexual, els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, a causa de les quals va patir nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954, van trobar el seu cos sense vida. L’autòpsia va determinar que la causa de la mort havia estat enverinament per cianur, i va concloure que Turing s’havia suïcidat.

El reconeixement internacional

La comunitat matemàtica internacional, coordinada pel Turing Centenary Advisory Committee (TCAC), va proclamar el 2012 l’Any Turing, coincidint amb la commemoració del seu centenari. Durant tot l’any es van celebrar actes de tota mena —conferències, simpòsiums, congressos, exposicions— arreu del món, en reconeixement a la gran contribució que va fer en els camps de la informàtica, la computació, la intel·ligència artificial o la criptografia.

Calia, concedir-li el perdó?

Malgrat tot, i després d’haver-se aconseguit el perdó reial que s’havia exigit durant tant de temps, hi ha dues coses en tota aquesta història que no podem passar per alt. La mateixa idea de concedir el perdó, implica d’entrada assumir que Turing havia fet alguna cosa reprovable que calia expiar. I, recordem-ho, Alan Turing només va ser condemnat per viure d’acord amb una orientació sexual que el codi penal anglès dels anys 40 considerava “indecent”. Richard Dawkins ho va resumir perfectament en aquesta piulada:

L’altra cosa a tenir en compte, és que el de Turing o el d’Oscar Wilde —condemnat amb els mateixos càrrecs 50 anys abans—, són només els dos casos coneguts, no els únics. Els indults oficials reconeixen a mitges la injustícia comesa, però ignoren els milers de persones condemnades pel mateix durant anys i anys. Més que indultar o perdonar selectivament, potser el que caldria és admetre d’una vegada que determinades lleis del passat eren i són l’antítesi de la Justícia.

Més informació

Apunts relacionats

Bbibliografia


Deixa un comentari

El blog col·lectiu el Año de Turing arriba al final del seu trajecte

Autors que han col·laborat amb El año de TuringEl Año de Turing, blog col·lectiu allotjat i impulsat per El País, va començar la seva existència a finals de juny de 2012, commemorant el centenari del naixement del matemàtic britànic.

Durant aquest any s’hi han publicat 41 apunts, la majoria centrats en la figura de Turing, en l’impacte que van tenir les seves idees o en el naixement de la informàtica moderna, però també entrevistes amb figures rellevants de la informàtica actual o qüestions relacionades amb la tecnologia i la ciència, no necessàriament lligades amb la informàtica.

Sota la coordinació de Pedro Meseguer, investigador del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC) i Juan José Moreno Navarro, catedràtic de la Universidad Politécnica de Madrid (UPM), hi han col·laborat 33 autors, la majoria procedents del món acadèmic —catedràtics i professors d’universitat, investigadors del CSIC—, periodistes o doctorands.

El dia 9 de juliol d’enguany, els dos coordinadors s’acomiadaven del projecte amb un epíleg que servia per fer balanç dels articles publicats i dels objectius proposat inicialment: contribuir a popularitzar la figura d’Alan Turing i estendre la visió de la informàtica com a disciplina científica.


Deixa un comentari

Alguns vincles entre els teoremes de Gödel i Turing

Josep Pla i Carrera

Josep Pla i Carrera

El passat 7 de febrer, Josep Pla i Carrera, professor emèrit del Departament de Probabilitat, Lògica i Estadística de la Universitat de Barcelona (UB), publicava un article al bloc col·lectiu El año de Turnig del diari El País, amb el títol Algunos vínculos entre los teoremas de Gödel y Turing.

Partint de l’obra de David Hilbert (1862-1943), el Doctor Pla estableix diversos vincles entre els treballs de Kurt Gödel (1906-1978) i els d’Alan Turing (1912-1954).

Hemos relacionado, pues, Turing con Hilbert.

Pero, ¿qué lo vincula con Gödel? La respuesta nos las dan las ‘funciones recursivas [parciales]’. Una máquina de Turing calcula las funciones recursivas y sólo éstas. Este es un vínculo muy estrecho entre algunos de los conceptos introducidos por Gödel y algunos de los conceptos introducidos por Turing que justifican, creo, que en 1963 Gödel añadiera un apéndice al artículo de su teorema de 1931 afirmando que las aportaciones de Turing permitían “una definición precisa e indudablemente adecuada de la noción general de sistema formal de los teoremas vi y xi”.

Pla i Carrera, Josep. Algunos vínculos entre los teoremas de Gödel y Turing.

Josep Pla ha publicat molt recentment El teorema de Gödel. Un análisis de la verdad matemática, un llibre editat per la Real Sociedad Matemática Española (RSME), que es divideix en tres parts. En la primera, Pla ofereix una aproximació a l’epistemologia de la matemàtica, centrant-se en el problema de la veritat en matemàtiques. En la segona part, de caràcter més tècnic, aborda la demostració dels teoremes d’incompletesa de Gödel. En la darrera part hi analitza les conseqüències dels teoremes del matemàtic austríac. El llibre permet dues lectures: la del lector que busqui un text divulgatiu sobre l’obra de Gödel i la de l’especialista que vulgui una aproximació rigorosa als seus teoremes.


Deixa un comentari

Ignacio Luengo: «La criptografia ens envolta per tot arreu»

Ignacio Luengo

Ignacio Luengo, fotografiat per Gert-Martin Greuel. Imatge provinent de la Oberwolfach Photo Collection, sota llicència CC-BY-SA 2.0

L’edició de El País del 16 de desembre passat, inclou una entrevista al catedràtic d’Àlgebra de la Universidad Compulense de Madrid (UCM), Ignacio Luengo, arran de la conferència que va pronunciar a la Fundación Ramón Areces, en el marc de les celebracions de l’Any Turing.

Luengo parla de criptografia en general, de la seva presència en tots els àmbits de la nostra vida diària, fent esment especial a la figura d’Alan Turing i l’abast de les fites que va aconseguir.

¿Existe el código imbatible? “Sí, uno en que la longitud de la clave es igual a la longitud del mensaje y si la clave se elige aleatoriamente, es indescifrable”, responde este especialista. “Pero es poco práctico”, añade, “porque si tienes que decirle al otro la clave te cuesta lo mismo decirle el mensaje entero; solo se usa cuando los dos interlocutores pueden ponerse de acuerdo de antemano con la clave, como el teléfono rojo entre los presidentes estadounidense y soviético en la guerra fría”.


1 comentari

Inaugurem l’exposició 2012: Any Alan Turing

Durant aquest any ens 2012: Any Alan Turinghem fet ressò reiterades vegades de dos centenaris àmpliament celebrats per la comunitat matemàtica: el de Ferran Sunyer i Balaguer, matemàtic figuerenc, i el d’Alan Turing, matemàtic britànic.

El mes de maig vam inaugurar una exposició virtual sobre Sunyer i Balaguer i teníem encara pendent la mostra sobre la vida i l’obra d’Alan Turing, que ara us presentem.

2012: Any Alan Turing

L’any 1912 va néixer a Londres Alan Mathison Turing, matemàtic, criptògraf i pare de la informàtica moderna. Malgrat una curta i dissortada vida, les seves aportacions en els camps de la informàtica teòrica i la intel·ligència artificial són universalment reconegudes i cada dia més valorades. Durant la Segona Guerra Mundial va treballar a Blechtley Park, el centre de criptografia britànic, analitzant i desxifrant les trasnmissions codificades de l’exèrcit alemany. Va aconseguir trencar el codi que generava la màquina criptogràfica Enigma, cosa que hauria precipitat el final de la guerra en decantar el desenvolupament de la Batalla de l’Atlàntic.

L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat —tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores— i acusat d’indecència greu i perversió sexual, els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, a causa de les quals va patir nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954, van trobar el seu cos sense vida. L’autòpsia va determinar que la causa de la mort havia estat enverinament per cianur, i va concloure que Turing s’havia suïcidat.

Enguany la comunitat matemàtica internacional ha proclamat l’Any Turing per tal de recordar la seva immensa contribució i, alhora, com a acte de desgreuge pel tracte rebut de les autoritats britàniques del moment. Us convidem a conèixer la seva curta i dissortada vida i a aprofundir en la seva immensa tasca, sense l’existència de la qual, el món que coneixem potser no seria exactament igual.


Deixa un comentari

Diada Alan Turing a la Facultat de Matemàtiques

Diada Alan TuringLa Facultat de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona (UB), afegint-se a la commemoració mundial de l’Any Turing, celebrarà dimecres 21 de novembre la Diada Turing, durant la qual es dictaran dues conferències:

12:00 – 12:55. Màquines, neurones, androides i ovelles elèctriques, a càrrec de Francesc J. Ferri (Universitat de València).

Turing és reconegut per molts com un dels pares de la teoria de la  computació. Conceptes clau com el de màquina abstracta, model universal, aturada, xarxa neuronal, intel·ligència o consciència ja van passar per la ment i la ploma d’Alan Turing. Tot i que algunes de les aportacions de Turing han quedat obsoletes o tenen un interès purament acadèmic, en el terreny dels conceptes més profunds i de les grans idees Turing segueix sent una font d’inspiració per a molts investigadors en l’àmbit de la intel·ligència artificial.

13:10 – 13:55. Dels jeroglífics egipcis a la codificació digital, a càrrec de David Juher (Universitat de Girona)

El desxiframent de l’escriptura d’antigues civilitzacions és un repte intel·lectual de primer ordre que matemàtics i arqueòlegs han sabut superar en el cas dels jeroglífics egipcis i maies. En canvi, les inscripcions de l’Illa de Pasqua, el disc d’Efaistos, la llengua etrusca o l’escriptura dels ibers són, encara avui, misteris inexpugnables. Repassarem els èxits i els fracassos dels científics pel que fa al desxiframent d’escriptures i veurem com es poden quantificar les característiques del llenguatge natural (entropia, redundància) que ens poden ajudar en aquesta tasca. Acabarem aquest recorregut històric al segle XXI, veient de quina manera aquests conceptes ens ensenyen a codificar la informació digital de manera òptima.

Els actes se celebraran a l’aula B5 de l’Edifici Històric.


Deixa un comentari

Madrid acull el simposium internacional El legado de Alan Turing

El legado de Alan TuringDemà i demà passat, 23 i 24 d’octubre, i en el marc de l’Any Alan Turing, Madrid acollirà el simposium internacional El legado de Alan Turing, organitzat conjuntament per la Real Academia de Ciencias Exactas, Físicas y Naturales i la  Fundació Ramón Areces.

En aquesta trobada, experts internacionals analitzaran la gran importància que té avui dia el llegat del matemàtic britànic, en àrees com la intel·ligència artificial, la criptografia, la lògica i la computació.

A pesar de su corta vida, Turing logró un impacto único en la historia de la computación, la informática, la inteligencia artificial, la lógica, la filosofía, la biología y las matemáticas. Turing está considerado uno de los padres de la Ciencia de la Computación, desarrollando la formalización de los conceptos de algoritmo y computación mediante la llamada máquina de Turing. Se convirtió en un personaje muy popular al conocerse años después su crucial papel durante la Segunda Guerra Mundial para romper los códigos nazis, particularmente los de la máquina Enigma. Tras la guerra promovió la construcción de los primeros ordenadores digitales. También contribuyó al debate sobre si las máquinas pueden pensar (Inteligencia Artificial).

Més informació:

Apunts d’altres blocs:


Deixa un comentari

Conferència sobre Alan Turing dimecres 3 a Barcelona

Societat Catalana d'Història de la Ciència i de la TècnicaLa Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica (SCHCT), en col·laboració amb el Centre d’Història de la Ciència (CEHIC) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), ha organitzat, entre els mesos de setembre i octubre, quatre col·loquis sobre la figura d’Alan Turing.

Dimecres 3 d’octube, de 19:00 a 21:00, se celebrarà el segon debat previst, la introducció del qual anirà a càrrec del Doctor Ton Sales Porta, professor jubilat de la UPC, que havia impartit, entre altres, les assignatures d’Història de la Lògica i d’Història de la Informàtica. El Dr. Sales parlarà sobre el procés històric iniciat pel matemàtic David Hilbert i l’Entscheidungsproblem el 1.900, fins a la publicació de l’article de Turing el 1.936, On Computable Numbers, with an application to the Entscheidungsproblem (pdf). Després encetarà el debat, amb el següent enunciat: Sobre el formalisme de la matemàtica: triomf o fracàs?

Següents debats del col·loqui:

  • 11/10/2012 - Dr. David Link. És artista i arqueòleg de la programació. Les seves mostres sobre l’art dels ordinadors s’han exposat arreu del món. És autor del llibre There must be an angel : on the beginnings of arithmetics of Rays. Parlarà sobre els primers programes que s’executaren a la Manchester Mark I.
  • 25/10/2012 – Dr. Ricard V. Solé. Investigador de l’ICREA i professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i del Santa Fe Institute. És autor, entre d’altres, del llibre Vidas sintéticas (2012). El professor Soler parlarà de la figura de Turing com inspirador, des de les vessants lògica i biològica; de les seves investigacions en sistemes complexos i biologia sintètica. Encetarà el debat titulat: Ments i màquines.

Tots els debats, emmarcats en els actes del centenari d’Alan Turing, se celebraran a la seu de l’IEC (carrer del Carme 47), de 19:00 a 21:00 h.

Hem parlat moltes vegades d’Alan Turing en aquest bloc. Al catàleg del CRAI hi trobareu moltes de les seves obres i també moltes obres sobre la seva figura i la seva feina.

Font: L’home dibuixat


1 comentari

Alan Turing: Trencant els codis

Dissabte celebràvem el centenari d’Alan Turing i el Canal 33 se sumava a la commemoració programant el documental britànic Alan Turing: Trencant els codis, del qual ja us havíem parlat anteriorment. Si us el vau perdre, el podeu recuperar al web de TV3 fins el dia 30 de juny. Si voleu ampliar el període de visualització podeu fer servir TV3 al cabàs (Windows) o TV3 (Linux).

Aquest documental explica l’extraordinària i tràgica història d’una de les persones més importants del segle XX. Alan Turing va ser un pioner de la revolució digital i la seva tasca desxifrant codis durant la Segona Guerra Mundial va contribuir a canviar decisivament el curs de la guerra. Aquest geni inconformista britànic és un dels científics més importants de tots els temps malgrat el fet que molt poca gent en conegui el nom, en sàpiga la història o en comprengui el llegat.

Els historiadors diuen que desxifrant “Enigma”, el codi naval usat pels nazis, Turing va contribuir a escurçar la Segona Guerra Mundial un parell d’anys i va salvar, així, milions de vides. Com a pare fundador de la computació i de la intel·ligència artificial, Alan Turing va imaginar el món digital molt abans que ningú altre.

En lloc de rebre elogis i reconeixements, però, Alan Turing va haver de fer front a una terrible persecució. L’any 1952, el govern britànic el va forçar a sotmetre’s a la castració química com a càstig per la seva homosexualitat. Desesperat, Alan Turing es va suïcidar el 7 de juny del 1954. Només tenia 41 anys.

“Alan Turing: Trencant els codis” és un documental dramatitzat que fa servir emotives i atractives reconstruccions per recrear vívidament fragments de la trajectòria de Turing. Les seqüències dramatitzades se centren en les sessions de teràpia en què Turing va participar durant els últims 18 mesos de la seva vida. Turing es va sotmetre voluntàriament a psicoteràpia amb un analista jueu alemany. El Dr. Franz Greenbaum havia fugit de Berlín amb la seva jove família l’any 1939 escapant-se pels pèls dels nazis. A diferència de la majoria dels psiquiatres i psicoanalistes de l’època, el Dr. Greenbaum havia contribuït a aclarir algunes qüestions al voltant de l’homosexualitat. Greenbaum es va interessar també per la tasca matemàtica de Turing, de tal manera que la relació pacient-terapeuta va esdevenir finalment, amb el temps, una forta amistat.

Alan Turing és una figura habitual de la Biblioteca i d’aquest bloc. Us convidem a aprofundir en la seva tasca que, no ens cansarem de repetir-ho, ha tingut una importància cabdal en el desenvolupament tecnològic de què gaudim avui dia.

Font: L’home dibuixat
Follow

Get every new post delivered to your Inbox.

Join 195 other followers