Arxiu d'etiquetes: Alan Turing

En l’any del seu centenari, no hi haurà perdó oficial per a Alan Turing

Posted on by
Respon
La Cambra dels Lords britànica ha denegat finalment el perdó a Alan Turing, després que una petició popular impulsada per William Jones reunís gairebé 26.000 signatures per demanar-ho.

Lord McNally, portaveu de la Cambra, va explicar que el govern ja havia examinat la qüestió el 2009, i «que un perdó pòstum no s’havia considerat adequat atès que Alan Turing va ser correctament condemnat pel que aleshores era un delicte penal». La Cambra considera «tràgic que Alan Turing fos condemnat per un delicte que ara sembla tan cruel i absurd», però conclou que «la legislació vigent aleshores requeria un judici». Finalment, McNally va argumentar que el plantejament ha estat acceptar que els fets es van produir i «enlloc d’intentar alterar el context històric i arreglar ara el que ja no té remei», convé assegurar-se que mai no torni a passar.

No és la primera vegada que s’intenta reparar la injustícia que es va cometre amb Turing. L’any 2.009 John Graham Cumming va endegar una moció similar, desestimada per la Cambra, que va aconseguir que el Primer Ministre del moment, Gordon Brown, publiqués una nota de disculpa en diversos mitjans de comunicació, en la qual qualificava el tracte a Turing de terrible i completament injust.

Enguany es commemora arreu del món l’Any Turing, coincidint amb el centenari del seu naixement. S’han programat multitud d’actes i esdeveniments de tota mena, entre els quals l’emissió al Regne Unit d’un segell commemoratiu.

Més informació:

Apunts relacionats:

El 2012, un any ple de commemoracions matemàtiques

Posted on by
1

Després del parèntesi nadalenc ens retrobem amb tots vosaltres per desitjar-vos que aquest any, farcit de mals auguris, no sigui tan apocalíptic com es preveu.

Des del punt de vista matemàtic, tres commemoracions importants, una especialment  a casa nostra.

Centenari de Ferran Sunyer i Balaguer

Enguany se celebra el centenari del naixement de Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), matemàtic català reconegut internacionalment. La Fundació Ferran Sunyer i Balaguer ha programat un seguit d’actes per commemorar l’efemèride, dels quals anirem informant puntualment.

Any Turing

També aquest 2012 se celebra arreu del món l’Any Turing, coincidint amb el primer centenari del seu naixement. Després de la tardana disculpa per part del govern britànic l’any 2009, arriba l’homenatge i el desgreuge a una de les figures més importants de la informàtica moderna. Organitzat pel Turing Centenary Advisory Committee (TCAC), el centenari preveu múltiples actes arreu del món: jornades, conferències, exposicions, publicacions… També n’anirem informant.

125è aniversari del naixement de Ramanujan

Enguany se celebra també el cent vint-i-cinquè aniversari del naixement del matemàtic indi Srinivasa Ramanujan. Per aquest motiu, el Primer Ministre Manmohan Singh, ha declarat l’any 2012 Any Nacional de les Matemàtiques, i el dia 22 de desembre —dia del seu naixement—, Dia Nacional de les Matemàtiques.

La Ramanujan Mathematical Society ha programat diverses activitats commemoratives, que culminaran en un congrés internacional el mes de desembre a Nova Delhi.

Iniciatives de les quals parlarem segur durant el 2012 —especialment de les dues primeres, per proximitat i facilitat a l’hora d’accedir a la informació.

Ha mort Peter Hilton

Posted on by
Respon

Peter Hilton (1923-2010)

El dia 6 de novembre va morir, als 87 anys, el matemàtic britànic Peter Hilton.

Doctorat a Oxford el 1942 i professor emèrit de la Universitat de Binghamton des de l’any 2003, va destacar per la seva contribució a la teoria de l’homotopia, i per la seva feina desxifrant les transmissions alemanyes a Bletchley Park durant la Segona Guerra Mundial, al costat d’Alan Turing.

La seva recerca es va centrar en els camps de la topologia algebraica, l’àlgebra homològica i la didàctica de la matemàtica

Més informació:

Font: Matematicalia

Comparteix l'entrada

La Aldea Irreductible dedica un podcast a Alan Turing

Posted on by
Respon

Tenim debilitat per la figura d’Alan Turing. Probablement és el personatge que més ha aparegut al bloc, i avui hi torna perquè La Aldea irreductible, un dels blocs que seguim habitualment, li ha dedicat un podcast.

Si teniu curiositat per conèixer una mica més la vida d’Alan Turing i us fa mandra llegir sobre el tema, us convidem a escoltar-lo. Són 35 minuts d’àudio que no us priven d’anar fent altres coses. Teniu totes les opcions i formats de descàrrega a l’entrada original.

Fruit de la casualitat, és un bon colofó per a l’exposició que li va dedicar la Biblioteca per Sant Jordi.

Comparteix l'entrada

La rehabilitació d’Alan Turing

Posted on by
2

Coincidint amb el dia de Sant Jordi, la Biblioteca de Matemàtiques retrà homenatge a Alan Turing, considerat un dels pares de la informàtica moderna i personatge decisiu durant la Segona Guerra Mundial, en desxifrar les transmissions alemanyes que generava Enigma.

L’any 1952 va ser processat i condemnat a causa de la seva homosexualitat i el 1954 el van trobar mort. L’autòpsia va determinar que s’havia suïcidat, però encara ara hi ha dubtes raonables sobre si va ser assassinat.

L’any passat es va iniciar una petició popular a través d’Internet per demanar al Primer Ministre anglès, Gordon Brown, una disculpa oficial pel tracte dispensat a Turing. Finalment el 10 de setembre de 2009 Gordon Brown va publicar una nota de disculpa al seu bloc.

L’exposició es podrà visitar des del 23 fins el 30 d’abril.

Agraïm al Doctor Josep Pla i Carrera la seva col·laboració.

Més informació:

Entrades relacionades:

Comparteix l'entrada

Google i reCAPTCHA: on no arriba l’OCR arriba l’usuari

Posted on by
Respon

reCAPTCHAGoogle ha tornat a sorprendre mig món amb un moviment tan inesperat com hàbil. El 16 de setembre anunciaven oficialment la compra de reCAPTCHA, un servei de CAPTCHA molt popular, amb la característica afegida que ajuda a digitalitzar llibres i diaris antics.

Un CAPTCHA (Completely Automated Public Turing test to tell Computers and Humans Apart) és un sistema d’autenticació que intenta determinar si l’usuari que vol accedir-hi és un ésser humà o una màquina, mostrant paraules o seqüències de caràcters una mica distorsionades que l’usuari ha de reproduir en una caixa de text. L’objectiu és evitar que els robots es puguin registrar a determinats serveis -per exemple, obrir un compte de correu electrònic per enviar correu brossa- o participar a enquestes.

Quan es digitalitza un text imprès s’obté una imatge. Per convertir aquella imatge a text i poder-hi fer cerques, exportar-lo, editar-lo o escalar-lo, cal passar un programa de reconeixement òptic de caràcters (OCR). Depenent de diversos factors -qualitat de l’original, suport, tipografia- el reconeixement és més o menys precís i els errors habituals, la qual cosa fa el procés lent i costós.

Text digitalitzat i text reconegut després de passar l'OCR

Text digitalitzat i text reconegut després de passar l'OCR

La particularitat de reCAPTCHA és que mostra dues paraules. La primera no té cap característica especial, però la segona ha estat digitalitzada prèviament d’un llibre o diari antic i l’OCR no l’ha reconegut. Si l’usuari reprodueix correctament la primera imatge, el sistema assumeix que també ho ha fet correctament amb la segona, de manera que la feina que l’OCR no ha estat capaç de fer, l’ha fet l’usuari gratuïtament. Segons reCAPTCHA es resolen al dia uns 200 milions de CAPTCHA arreu del món. Amb la col·laboració sovint inconscient de milions d’usuaris s’hauria pogut arribar a un nivell d’exactitud superior al 99,5%.

Tenint en compte que un dels projectes estrella de Google és justament Google Books, entenem de seguida l’interès per adquirir la companyia. L’endemà d’anunciar la compra de reCAPTCHA anunciaven un acord amb On Demand Books que permetrà imprimir a demanda qualsevol dels dos milions de llibres de domini públic prèviament digitalitzats, des de qualsevol llibreria o institució que hagi adquirit la Espresso Book Machine.

PS. El Turing a què fa referència l’acrònim CAPTCHA és Alan Turing, de qui ja hem parlat abans, i concretament al Test de Turing però a la inversa.

Font: Vida digital

Gordon Brown es disculpa pel procés a Alan Turing

Posted on by
4

Alan TuringDijous passat parlàvem de la campanya endegada per John Graham-Cumming i que tenia per objectiu la rehabilitació pública d’Alan Turing després de l’ignominiós procés a què va ser sotmès el 1952. El Primer Ministre britànic, Gordon Brown, va reaccionar amb una rapidesa i uns reflexos poc habituals al món de la política i va publicar al seu bloc una entrada amb el títol Treatment of Alan Turing was “appalling”. Simultàniament, i per fer-ne la màxima difusió, el Daily Telegraph va publicar el mateix text.

Encara no sabem si la carta que Graham-Cumming va fer arribar a la Reina d’Anglaterra tindrà cap efecte, però és evident que la campanya ha tingut l’impacte que calia i que ha assolit el seu objectiu. Graham-Cumming explica al seu bloc la conversa telefònica que va mantenir amb Gordon Brown i dóna les gràcies als més de 30.000 signants de la petició i a tots els mitjans que se n’han fet ressò.

Ho recullen Slashdot, Abadía digital, Menéame i Microsiervos,  que ofereix també el text traduït al castellà.

Petició en línia per la rehabilitació d’Alan Turing

Posted on by
6
Alan Turing (1912-1954)

Alan Turing (1912-1954)

Nombrosos blocs s’han fet ressò de la iniciativa de John Graham-Cumming, programador i matemàtic anglès, per exigir al Primer Ministre una disculpa formal pel procés que es va seguir contra Alan Turing el 1952.

Turing és considerat un dels pares de la informàtica moderna i va tenir un paper decisiu durant la Segona Guerra Mundial com a integrant dels serveis d’espionatge britànics en desxifrar les transmissions alemanyes i trencar el codi que generava Enigma.

Després de la guerra va dissenyar un dels primers ordinadors fabricats al Regne Unit, el Pilot ACE, que va començar a funcionar el 1950.

Pilot ACE (Automatic Computing Engine), 1950.

Pilot ACE (Automatic Computing Engine), 1950.

L’any 1952 va ser processat a causa de la seva homosexualitat -tipificada com a delicte al codi penal vigent aleshores- i acusat d’indecència greu i perversió sexual, els mateixos càrrecs que s’havien imputat 50 anys abans a Oscar Wilde. Entenent que no tenia de què disculpar-se no es va defensar i va ser condemnat a pena de presó o a sotmetre’s a un tractament hormonal de reducció de la líbido. Per evitar la presó es va sotmetre a la castració química amb injeccions d’estrògens, cosa que li va causar nombrosos efectes secundaris. Al mateix temps va perdre el càrrec de consultor criptogràfic del govern. Finalment, el 8 de juny de 1954 el van trobar mort. L’autòpsia va determinar que la causa era enverinament per cianur i va concloure que Turing s’havia suïcidat.

La petició es pot signar fins el 20 de gener de 2010 i s’hi han adherit fins ara 30.454 persones. Graham-Cumming reconeix que difícilment es rehabilitarà la figura de Turing però considera que el més important és que se’n parli i que tots plegats entenguem l’impacte que va tenir.

Més informació:

Fonts: Matematicalia | Microsiervos